Primavera....font d'inspiració...

Finalment els dies ja s’allarguen, i els despertars es fan més portables amb les agulles de llum clavant-se a la foscor de la cambra, travessant les escletxes de les persianes que intencionadament maltanco la nit anterior i fan que inconscientment un es vagi despertant abans que l’estridència del despertador tranqui l’harmonia que durant hores tot ho embolcallava....

Març, Abril, Maig....només llegir o pronunciar-ne el nom un remolí de sensacions em remou ment i ànima. Sempre he tingut la sensació que la fredor del hivern ens endureix l’ànima, i la ment actua de forma molt més racional i ens tornem menys sensibles a les accions que ens envolten, menys creatius, menys emocionals, menys romàntics. L’hivern es pragmàtic, desconeix la subjectivitat, però la primavera,,,,la primavera tot ho endolceix, l’ànima es desprèn de la carcassa que li suposa el nostre cos feixuc, i de sobte ens convertim en un prat d’herba encara xopa per l’albada estampat de flors adolescents que esclaten mostrant els seus colors mes purs i brillants. Les olors encara fràgils es mesclen amb els colors mes valents i fins i tot nous sons irrompen en el silenci gèlid del hivern moribund.

La terra es desperta, i amb ella un mateix i tota la naturalesa viva. Les aigües es precipiten muntanyes avall, per corriols vertiginosos buscant noves traçades omplint de vida les rieres fins ara orfes d’aquesta sabia esperada.

L’aire s’impregna de mil i una espècies aromàtiques fins a fer lo quasi irrespirable, és el preu d’aquesta abundància. El cel es torna imprevisible i sense avisar descarrega la fúria contra nosaltres.

Les latituds on ens trobem i les aigües de la mediterrània ens brinden primaveres idíl•liques, somniades per a molts, quotidianes per a nosaltres. Les terres empordaneses ja fa dies que van deixar la grisor del hivern enrere. El Lluçanès, però, i les seves gents valentes encara els queden dies de lluita per vèncer les gebrades matineres.

Bona primavera a tots....espero trobeu l’inspiració.