Aquí de nou. 1 any mes vells, 1 any més rics d'experiències.

Fa un parell de setmanes vaig rebre email del meu amic Jordi N.Pey, on em felicitava...sopresa la meva al veure que ni estavem al mes de Maig, quan faig anys, ni al primer dia de l'any, Sant Manel, i com que no tenia present haver fet quelcom que em mereixés de ser felicitat, vaig continuar llegint, i de nou encara més sorprès quan el motiu era que aquell mateix dia es cumplia un any des del meu últim post al blog!!! Ni jo n’era conscient del temps que havia passat, i un cúmul de sensacions jo diria estranyes em van recorrer el cos....incredulitat, dubte,... i un cop assimilat, fins i tot em va fer vergonya!!! com he pogut deixar passar tant de temps sense escriure!!! amb els bons moments que m ha donat aquest blog,,,escrivint, triant fotos i finalment buscant les cançons que serveixen de banda sonora a cadascun dels capítols.

Masses coses a explicar i massa poc temps per a fer ho. Va ser el que em vaig dir. I em vaig quedar més a gust.

Però us haig de dir que us trobo a faltar. Encara que per part vostra hi hagi poca participació deixant comentaris, sé que esteu a l'altre banda de la linea (i us agraeix ho molt quan ens trobem per Prats i em dieu que sou seguidors del blog i m animeu a que escrigui i que no deixi passar tant de temps a penjar nous episòdis)...llegint des del ordinador de casa, o del lloc de treball, potser des del iphone o blackberry. En un portatil assentats al sofà de casa, o des del quarto dels vostres fills i des del seu ordinador personal,... Les estadístiques m indiquen molts lectors al poble de Prats i comarca i Pais Basc (eh martoriet?..o no?? ), pero encara no sé qui son els que ens visiten des de USA, doncs després del nostre Pais, es el Pais des d on es reben mes visites,,,(aprofit ho per demanar que es pronunciin algun dia,,,em faria il lusió saber quines persones hi ha més enllà del atlàntic interessades en aquest blog). Rusia, Grecia (paisos on hi tinc molts amics)venen a continuació, i paisos sud americans....fins a un total de una cincuantena de paisos de tot el globus.

Últimament la vida a Barcelona se m ha revolucionat, i cada vegada costa mes trobar un cap de setmana lliure que em permeti pujar a Casa. Els motius?? moltsss!!! Un nou grup de música, Houseleschamps, format per tota la colla d'amics d'aqui la city. Cada dijous vespre-nit, assaig i sopar al
nostre lokal del tibidabo, als baixos de la casa del Sr. Campos (d'aquí prové el nom del grup) qui a la vegada és el baixista de la banda, i els dimarts futbol set, amb una altre colla d'amics en una lliga inter-empresarial. Sense adonar-me'n Houseleschamps ha anat omplint el buit que la fi de quintissano i versus m havia deixat dins meu i aquests partidets de futbol també m han tornat la vitalitat que el pradenc m'havia donat desde benjamí fins a Veterano. Tot i viure a la ciutat des dels 18 anys, i tenir aqui la meva propia familia i casa, encara no hi ha d'altre lloc al món que em dongui mes sensació de pau i felicitat que llevar me al llit de la meva habitació que dona al carrer de la Bona Sort, just al costat del museu Soldevila.

He aprofitat, avui que he tornat a obrir l'accés al meu blog, per a donar li una nova imatge, espero us agradi. Intentaré tornar a agafar el ritme de nou, i explicar vos mes coses de la vida en general, i algun que d'altre viatge. Dimarts marxo cap a Sofia, i continuaré de Bulgaria (després de visitar la ciutat del capo del SUCRE,) cap a Romania.

Fins aviat...

una abraçada a tots i bona nit!!!