dissabte, 26 de març del 2011

Primavera....font d'inspiració...




Finalment els dies ja s’allarguen, i els despertars es fan més portables amb les agulles de llum clavant-se a la foscor de la cambra, travessant les escletxes de les persianes que intencionadament maltanco la nit anterior i fan que inconscientment un es vagi despertant abans que l’estridència del despertador tranqui l’harmonia que durant hores tot ho embolcallava....

Març, Abril, Maig....només llegir o pronunciar-ne el nom un remolí de sensacions em remou ment i ànima. Sempre he tingut la sensació que la fredor del hivern ens endureix l’ànima, i la ment actua de forma molt més racional i ens tornem menys sensibles a les accions que ens envolten, menys creatius, menys emocionals, menys romàntics. L’hivern es pragmàtic, desconeix la subjectivitat, però la primavera,,,,la primavera tot ho endolceix, l’ànima es desprèn de la carcassa que li suposa el nostre cos feixuc, i de sobte ens convertim en un prat d’herba encara xopa per l’albada estampat de flors adolescents que esclaten mostrant els seus colors mes purs i brillants. Les olors encara fràgils es mesclen amb els colors mes valents i fins i tot nous sons irrompen en el silenci gèlid del hivern moribund.

La terra es desperta, i amb ella un mateix i tota la naturalesa viva. Les aigües es precipiten muntanyes avall, per corriols vertiginosos buscant noves traçades omplint de vida les rieres fins ara orfes d’aquesta sabia esperada.

L’aire s’impregna de mil i una espècies aromàtiques fins a fer lo quasi irrespirable, és el preu d’aquesta abundància. El cel es torna imprevisible i sense avisar descarrega la fúria contra nosaltres.

Les latituds on ens trobem i les aigües de la mediterrània ens brinden primaveres idíl•liques, somniades per a molts, quotidianes per a nosaltres. Les terres empordaneses ja fa dies que van deixar la grisor del hivern enrere. El Lluçanès, però, i les seves gents valentes encara els queden dies de lluita per vèncer les gebrades matineres.

Bona primavera a tots....espero trobeu l’inspiració.

divendres, 18 de març del 2011

ANTICANCERBOOK....un estil de vida...l'estil de vida per a tots

Bon dia!!!

Últimament el càncer s'ha convertit en una plaga, una epidèmia.


Personalment, en el meu entorn de treball, amics i coneguts la cosa s'ha disparat de forma alarmant.

Ahir vaig estar dinant amb un Soci d'una Societat Russa, operat fa 3 mesos i recentment acabat un tractament de radio (amb dosis de quimio) en un dels millors hospitals d'Europa a Nurenberg (Alemanya), i em dia que una vegada "acabat" tot el procés (operació i tractaments), els hi va preguntar als metges que és el que tenia que fer a partir d'ara?? (a part de les revisions periòdiques que marca el protocol), i li van contestar que es comprés un llibre, el llegís i fes tots els possibles per seguir ne les indicacions,,,,i que el recomanés als seus amics. No només els afectats per al càncer, sinó tots els que no hem desenvolupat l'enfermetat, ja que de cèl•lules cancerígenes tots en tenim al cos.., el fet està en evitar provocar-les a que s'animin i es revolucionin!!!!



Aquesta es la web del llibre, www.anticancerbook.com

En la mateixa web hi ha el resum dels hàbits alimentaris i d'estil de vida que tots tindríem que seguir per evitar que el cos se’ns revolucioni en contra!!!

Aquest mateix matí parlant amb un company de treball, també recentment operat de càncer i a punt de començar tractament, li he comentat sobre el llibre, i just quan li anava a deixar un parell de fulles que li havia imprès de la web de llibre sobre els hàbits de vida a seguir, va i se'l treu del calaix!!! podeu o no comprar el llibre, però si imprimir-vos les 2 pàgines on diu Resum dels hàbits (food rules i non food rules) i els pengeu amb un iman a la porta de la nevera de casa!!!


Ens queda molta vida per davant...i realment seria una tragèdia no poder viure-la fins al final!!! per lo menys que no es digui que no ho vam intentar!!!!

(Besavi Manel i besneta Valentina...quasi un Segle entre ells,,,4 generacions,,,que ens serveixi de referent!!!)

Un petó a tots!!!!

dissabte, 12 de març del 2011

Bulgària, Freixenet i el Llac dels Cignes...




Dimarts 4:57 AM, el beep d'un sms m'informa que el taxi ja està arribant, haig d'espavilar, tanco la maleta que ja havia preparat la nit anterior i caminant de puntetes pel parket cruixent, per no despertar les meves princeses dorments, després de fer els hi un petó, tanco la porta i una mica desorientat per la son que porto em disposo a emprendre un nou viatge. Han passat molts dies des de les últimes cròniques on les operes de Wagner m'acompanyaven a través de l'Ipod. Hi ha hagut molts viatges i aventures des d'ençà, Istanbul, Kahramanmaras, Amsterdam, Kiev, Paris, Tunis, Moscou, Rabat, Stuttgart, Tallin, Kaunas, Göteborg i Madrid fa un parell de setmanes que em va permetre experimentar l'alta velocitat per terres ibèriques, i en vaig quedar molt satisfet. De fet a 300 km/hr només hi havia anat a cavall del Thalisse que cobreix la ruta Paris-Brusseles. I entre mig de tant viatge una escapada a la festa major d'hivern de Prats, on després de molts anys aquest cop la vaig poder gaudir de nou, amb un inici exquisit als baixos de cal Bach, on els presents vam tenir el privilegi que el pregoner d'aquest any, el Ramon Erra de Cal Penyora de Santa Eulalia ens delaités a tots en una trama que es va muntar parlant sobre el nostre poble i els mots comuns, noms propis i sons que l'envolten. Tot vist des d'una perspectiva molt particular però molt propera a tots. Felicitats i gràcies Ramon.

Un any dona molt de si, i entre moltes coses m ha permès passar de la tecnologia NOKIA a la Blackberry. S ha convertit en el meu millor aliat durant els viatges. Emails, sms, bbm, mms, what's upp, ipod, gps, agenda, facebook, google, càmera de fotos/video, i també telèfon!!! conclusió: hiperconectivitat, telefonodependència, workaholick,....Realment a nivell de treball és un avanç sense precedents, però a nivell personal - social crec que la cosa s'està començant a sortir de mar!!

Aquesta vegada el taxi no va continuar av. tibidabo amunt per anar a trobar la ronda de dalt i cap al Prat, sinó que aquesta vegada m'acompanyava un company de l'empresa, (Dep. Tècnic/Producció), i el vam passar a recollir passant per l'eixample i llavors si, continuant cap al aeroport. El Sr. Freixenet, nascut i resident als Hostalets de Balenyà, fins que després de la mili, entre Melilla i les "Chafarinas", les faldilles el van fer baixar cap a la ciutat. Es sempre d’agrair compartir uns dies i moments d'intimitat amb gent de la teva terra, en aquest cas d'Osona. I te’n adones de com la geografia s'ha encarregat de mantenir els GENS dins les seves demarcacions, doncs coincideixes en moltes passions, formes de pensar, maneres de parlar, tot emmarcat per la eterna nostàlgia cap a la nostra comarca.

Vam volar cap a Viena i de seguit cap a Sofia, Bulgària. País que ja he descrit en algun episodi anterior. La mateixa gent ens esperava, i després de fer un dinar en un restaurant típic de la zona, replet de cambreres de cames llargues i esveltes i unes minifaldilles tan minis que el Sr. Freixenet ja va deduir ràpidament i em va comunicar que en aquell país poca roba hi vendríem. El mateix dia, dirigint-nos cap Plovdiv (ciutat on hi ha l'hotel regentat pel Capo del Sucre), vam desviar-nos cap al sud tenint que travessar la serralada que ens separava de Grècia i Macedònia, i de sobte ens vam trobar enmig d'una carretera de muntanya, amb neu a banda i banda, -12ºC, camions entravessats, però els pneumàtics de contacte ens van permetre arribar a un poblet, a 40 km de la frontera amb Grècia, fer una visita, i girar cua de nou direcció Nord, i re-enllaçar de nou la carretera principal i poder així arribar a Plovdiv. Era nit de Champions, i vem arribar just per entaular nos al restaurant, i veure el recital de futbol davant l'Arsenal acompanyat d'un ex lateral dels Hostalets de Balanyà. Vem acabar la vetllada al piano bar del hotel, on resulta que hi cantava el frank Sinatra Bulgar (Tsanko Petrov), el manager del qual ens va dir que Plovdiv era la ciutat natal del nostre estimat Hristo Stoichkov, i entre "New York New York" i el fet que el Sr. Freixenet va donar per perdut el negoci de vendre roba en aquell país, donada d’indumentària de la fauna que corria per aquell antro, vam procedir a anar a dormir!! Entre la diferència horària i la matinada que havíem fet el mateix dia per agar fel vol, quasi ja portàvem 2 voltes de rellotge en peu, i tot i les temptacions d'assentar me al piano vam entendre que una retirada a temps aquella nit significava tant o més que el 3-1 aconseguit pels nostres.




El següent dia, més carretera i reunions, fins que després d'arribar al Mar Negre i pujar direcció Romania, vam plantar-nos a la ciutat fronterera de Ruse.(entre Bulgària i Romania, separada pel riu Danubi). Sopar de família, carn a la brasa i Rakia per fer nos passar la set i les penes d'estar lluny de casa. La nit al hotel va ser divertida, doncs a l'habitació del costat hi havia una parella que semblava estaven jugant la final de la Champions, amb pròrroga inclosa i tanda de penals,,,amb lo que un cop acabat els hi vam dedicar un sorollós aplaudiment i xiulada!!!!mai oblidaré els sals que fotia el Sr. Freixenet dins el llit, rient els 2 com quan anàvem de colònies!! que bo!! i com en tot partit de futbol, el so de l'aigua de la dutxa va donar per acabat l'encontre!!!

Romania, país farcit de gitanos, que estan tot el dia cremant margeres i camps sencers de males herbes, cremant deixalles o brossa, sigui el que sigui, però sempre hi ha "fumarel•la" per totes bandes. Carretes tibades per cavalls prims i mal "enxubats" envaeixen les carreteres, carregats de gent, animals, troncs,.... Vam arribar just a la frontera amb Moldàvia i Ukraina, a la ciutat de Galati. A part del Sasha de Bulgària aquesta part del viatge per Romania se’ns va afegir a la comitiva la Marcela, Romanesa, i comercial que s'encarrega d'aquest mercat, amb la pena que durant l'últim sopar a Galati, va rebre la trista trucada on l’informaven de la sobtada mort del seu avi. Per lo que vam haver d'acabar l’àpat com vam poder i tornar nos tots cap al hotel intentant consolar la Marcela.





Finalment, ahir divendres, última reunió de bon matí, i carretera i manta, fins arribar a Bucarest, després d'haver recorregut uns 1.800km de males carreteres, i deixàvem el país amb un radiant dia de sol i 15ºC de temperatura.

De nou vol, cap a Viena, i després d'un transit de més de 3 hores a la capital Austríaca, airbus 320 i cap a casa. Vam compartir seient amb un "pajaro" holandès, i directiu de Microsoft Àustria, que no va parar d'explicar nos coses de la seva empresa (molt interessants) i de la vida en general...entre elles ens va recomanar visitar Àustria, la zona de Salzburg el "llac Mondsee", amb lo que estimats lectors preneu nota!!!.

Tal i com vaig marxar de casa el dimarts a la matinada, i m’acomiadava de la meva filla de 2 anys dormint com una princesa, vaig tornar el divendres nit i me la vaig trobar altra vegada també dormint, però ara ja convertida en una noieta de 3 anys, i després de fer li un petó de bona nit mentre dormia, li vaig deixar el regal d'aniversari que vaig portar li d’Àustria. Una caixa de música que quan la obert aquest matí ha sonat el Llac dels Cignes de Tchaikovsky...i ha semblat que l'esperit de la nostra estimada i també enyorada terra de Rússia sortia d'aquella caixa i convertia aquell moment en un d'altre moment màgic.

bon cap de setmana a tots!!!

dilluns, 7 de març del 2011

Aquí de nou. 1 any mes vells, 1 any més rics d'experiències.

Fa un parell de setmanes vaig rebre email del meu amic Jordi N.Pey, on em felicitava...sopresa la meva al veure que ni estavem al mes de Maig, quan faig anys, ni al primer dia de l'any, Sant Manel, i com que no tenia present haver fet quelcom que em mereixés de ser felicitat, vaig continuar llegint, i de nou encara més sorprès quan el motiu era que aquell mateix dia es cumplia un any des del meu últim post al blog!!! Ni jo n’era conscient del temps que havia passat, i un cúmul de sensacions jo diria estranyes em van recorrer el cos....incredulitat, dubte,... i un cop assimilat, fins i tot em va fer vergonya!!! com he pogut deixar passar tant de temps sense escriure!!! amb els bons moments que m ha donat aquest blog,,,escrivint, triant fotos i finalment buscant les cançons que serveixen de banda sonora a cadascun dels capítols.

Masses coses a explicar i massa poc temps per a fer ho. Va ser el que em vaig dir. I em vaig quedar més a gust.

Però us haig de dir que us trobo a faltar. Encara que per part vostra hi hagi poca participació deixant comentaris, sé que esteu a l'altre banda de la linea (i us agraeix ho molt quan ens trobem per Prats i em dieu que sou seguidors del blog i m animeu a que escrigui i que no deixi passar tant de temps a penjar nous episòdis)...llegint des del ordinador de casa, o del lloc de treball, potser des del iphone o blackberry. En un portatil assentats al sofà de casa, o des del quarto dels vostres fills i des del seu ordinador personal,... Les estadístiques m indiquen molts lectors al poble de Prats i comarca i Pais Basc (eh martoriet?..o no?? ), pero encara no sé qui son els que ens visiten des de USA, doncs després del nostre Pais, es el Pais des d on es reben mes visites,,,(aprofit ho per demanar que es pronunciin algun dia,,,em faria il lusió saber quines persones hi ha més enllà del atlàntic interessades en aquest blog). Rusia, Grecia (paisos on hi tinc molts amics)venen a continuació, i paisos sud americans....fins a un total de una cincuantena de paisos de tot el globus.



Últimament la vida a Barcelona se m ha revolucionat, i cada vegada costa mes trobar un cap de setmana lliure que em permeti pujar a Casa. Els motius?? moltsss!!! Un nou grup de música, Houseleschamps, format per tota la colla d'amics d'aqui la city. Cada dijous vespre-nit, assaig i sopar al
nostre lokal del tibidabo, als baixos de la casa del Sr. Campos (d'aquí prové el nom del grup) qui a la vegada és el baixista de la banda, i els dimarts futbol set, amb una altre colla d'amics en una lliga inter-empresarial. Sense adonar-me'n Houseleschamps ha anat omplint el buit que la fi de quintissano i versus m havia deixat dins meu i aquests partidets de futbol també m han tornat la vitalitat que el pradenc m'havia donat desde benjamí fins a Veterano. Tot i viure a la ciutat des dels 18 anys, i tenir aqui la meva propia familia i casa, encara no hi ha d'altre lloc al món que em dongui mes sensació de pau i felicitat que llevar me al llit de la meva habitació que dona al carrer de la Bona Sort, just al costat del museu Soldevila.

He aprofitat, avui que he tornat a obrir l'accés al meu blog, per a donar li una nova imatge, espero us agradi. Intentaré tornar a agafar el ritme de nou, i explicar vos mes coses de la vida en general, i algun que d'altre viatge. Dimarts marxo cap a Sofia, i continuaré de Bulgaria (després de visitar la ciutat del capo del SUCRE,) cap a Romania.

Fins aviat...

una abraçada a tots i bona nit!!!