Bon nit estimats lectors,
Com més m’aficiono a l'art d’escriure i transmetre amb la paraula més m’imposa la fulla en blanc. Una mena de sensació vertiginosa em paralitza les mans i la ment vol dir però els mots no flueixen. I com més vols expremer les idees per tal que la primera paraula brolli més opressiones l’ànima i l’ inspiració s’esvaeix.
De nou, temptes el repte d’encarar te a la temuda pàgina nua, però aquesta vegada sense masses pretensions, i senzillament deixes que els dits corrin lliurement sobre les tecles vestint la fulla de paraules encadenades que acaben essent un reflex que conté les intencions que originalment un volia transmetre. Un moment d’inspiració.
Quan més le busques més t’esquiva, i quan simplement l’evites, és llavors quan apareix amb la mateixa delicadesa que “ el verso cae al alma como al pasto el rocio”, descrit per Pablo Neruda en un dels “veinte Poemas de amor i una canción desesperada”.
Avui, l’inspiració m’ha trobat dispers i per això m’ha visitat, I m’ha permès reconiexer entre la multitud un moment de tal delicadesa i tendresa que vull compartir amb tots vosaltres.
Un parell de missatges entre antics companys d’escola, després de 20 anys, desitjant-se un feliç dia d’aniversari. L’Enric i el Benet, amics que ens hem retrobat enmig de les controvertides xarxes socials. Jo no he pogut deixar passar aquest moment per alt.
********************************************
Enric.
Amic del sac de sal, amic d’amics..et desitjo un feliç dia! Encara que de vegades no se’m noti o no t’ho sàpiga demostrar vull que sàpigues que sempre estàs present, en el meu dia a dia, en el meus pensaments, a través de aquesta eina social, a través de profunds sentiments. T estimo Benet.
Benet.
Estimat Enric, sobren les paraules, així que te les diré aquesta tarda. Me n'alegro molt, que tornem a parlar!! Un petó ben fort! Jo també t'estimo. :)
Manel.
no puc evitar interposar me en les vostres declaracions d'amor amical. Us coneixo als 2, i m'han emocionat les teves paraules Enric. des de fa una temporada que jo també utilitzo aquest terme amb els que jo anomeno amics de l’ànima. La paraula estimar no està reservada a les nostres donzelles i mares. Crec que també és necessari que els bons amics ho sàpiguen. Benet, moltes felicitats pel “cumple” i per la sort de tenir amics que et puguin dir que t’estimen sense embuts!!!.
Una abraçada als 2. (enric, petons per l’anna).
Marc.
cullons nois que maco...
Per molts anys Benet!!!Així fa gust...
Enric.
Ostres Manel! quina alegria obrir el facebook i veure tres notificacions del gran Manel Bartrons. Moltíssimes gràcies per les teves paraules, ens coneixem tots tres des de fa molts anys i mai deixem de sorprendre'ns, els uns als altres. Recordo amb un somriure els moments del PIVE en els que hi apareixeu vosaltres dos, moments melancòlics que ens fan ser com som i qui som. Manel, i on el tens aquest bloc?
***************************************
( continuarà….)
Amor amical, paraules que he robat al professor de l’ànima, Sr. Mas, i que avui me les faig meves per des d’aquí animar-nos a tots a també dir més sovint t’estimo als amics a qui de veritat ens uneix aquest sentiment. La cançó que sona es "against the wind" ( encontra del vent ), que a vegades s'hi ha d'anar,... a vegades per necessitat, a vegades per a ser diferent, a vegades per trencar amb la rutina, i a vegades senzillament per a ser ÚNIC.
Bon cap de setmana a tots.
8 comentaris:
Estimat Manel:
Moltes gràcies per aquest gran homenatge que neix de les coses petites! És tan senzill parlar com actuar, i és una llàstima que l'acció la deixem de banda tan sovint.
Gràcies, de debò, per fer-nos notar les paraules de l'Enric. Jo hauria d'haver estat més explícit, al Facebook. Li ho he dit per telèfon, però, quan m'ha telefonat aquesta nit.
En qualsevol cas, gràcies novament, Manel (ah, i per a un proper post potser podries parlar de l'agraïment, que també és una d'aquelles petites grans coses que acostumem a deixar de banda en benefici de la pressa per assolir més coses que, un cop les obtenim, tampoc no agraïm). Una abraçada ben forta, allà on siguis.
Estimat Benet,
gràcies pel comentari,
gràcies per agrïr-me el post que us he dedicat.
gràcies per la suggerència de parlar sobre l'agraïment en un futur post. ho faré molt agrit.
que passis un bon dia.
gràcies Benet.
Gràcies per l’homenatge amic Manel, són aquestes coses les que ens omplen i ens satisfan, encara que normalment deixem de fer-les posant per davant mil i una excuses que fan de les nostres vides el vaivé que ens acredita sobretot als que vivim a les grans ciutats, la nostra carta de presentació, la nostra gran virtut, la gran excusa... no tinc temps.
Gràcies Manel pel teu temps, gràcies per aquest bloc que aniré seguint a partir d’ara, gràcies per compartir amb qui menys hem pensava l’aniversari d’un amic al que estimo des de fa ja molts anys i que tant enyoro.
:)
Per cert, fa goig entrar al teu blog i passejar-s'hi; llegir-lo de nit, acompanyat de les melodies que hi poses...
Ah, i fes molts records, si et plau, a la Vanessa i la Judith!
Bones Manel , quina gran sorpresa no diries mai qui sóc, sóc el Sergi Roca de Navàs, o en aquells temps "PuF", m'ha agrada veure el teu Bloc, si et pica la curiositat www.formenter-sergi.blogspot.com
Bones Manel quina sorpresa trobar-te per casualitat, molts records des de Navàs, sóc el Sergi Roca o en latres temps PUF, m'agrada veure que les antigues amistats segueixen el seu camí.... estàs convidat www.formentera-sergi.blogspot.com
Una entrada preciosa Manel!
Aquesta sensació del full en blanc molt ben descrita... bonica la metàfora el full nu que es va vestint...
Respecte l'amor... bufff...només dir que crec ens fa viure amb més qualitat...
Una abraçada.
Manel, inspira't una mica, que se't troba a faltar ;-)
Publica un comentari a l'entrada