...ens farà millors...

Bona nit estimats lectors...

Aquesta nit us escric sense masses pretensions ni cap guió a seguir ni idea o plantejament inicial. Senzillament em trobo davant del teclat i tenia ganes de desitjar vos a tots que passeu unes bones festes. M'imagino que heu cel.lebrat el dia de Nadal i de Sant Esteve amb família, o amb amics, o pot ser amb més intimitat i ho heu cel.lebrat a casa, amb els que us assenteu cada dia a taula, amb les mateixes estovalles de quadres, però sigui com sigui espero no ho hagueu fet amb indiferència. No cal que el Nadal sigui sinònim de la festa religiosa que originalment representa, ni de la desbocada festa consumista en que s ha convertit. Crec que encara que soni a tòpic el Nadal és una bona excusa que cadascun de nosaltres hauria d'aprofitar per a desaccelerar el ritme de vida diari que porta i deixar que el cos reposi, també la ment, i obrir les portes a les sensacions, pensaments, anhels, propòsits...que s'amaguen dins la seva ànima.

Va haver hi un període de la meva vida que resava a les nits abans d’endinsar me en els meus somnis. A part del pare nostre de torn i algun ave maria que recitava a 200 per hora, la part més interessant era la reflexió a la que aquesta pràctica m'obligava. Feia un petit resum de com havia anat el dia, i em dia a mi mateix que allò ho podia haver fet d'una altre forma, o com tindria que fer ho la pròxima vegada, i també m'animava a continuar fent les coses que havia fet de bona Fe i que a la vegada em feien sentir bé quan hi pensava enroscat entre els llençols. Al final sempre demanava perdó a Déu per les coses que al meu semblar no havien estat bones, i li donava les gràcies per totes les coses agradables que m'havien passat i finalment li demanava salut per a tots fent un recompte ràpid persona per persona del meu cercle íntim de familiars i amics i l'anava estenent fins que ja no em quedàven forces i la son trucava a la porta. Cert dia vaig deixar de creure en Déu, decisió respectable, però vaig cometre el gran error d'abandonar la pràctica de les meves reflexions diàries abans de dormir.

Aquests dies hauríem d'intentar fer aquestes reflexions. Al cotxe mentre conduïm o algú ens porta, "repapats" al sofà de casa, o assentats en el banc d'algun passeig o carrer tranquil, o simplement al llit abans de començar el dia mentres fem mandres, o quan el dia s'acaba.

Segur que servirà per a fer nos a tots més bons, i de ben segur farà que un es senti millor amb si mateix.

Aquest és el poder i la fortuna que posseeixen la gent que té Fe. Creure en Déu acaba sent creure en un mateix. Les converses interiors que un té quan parla amb el seu Déu no deixen de ser unes reflexions intimistes en un mateix, i sense voler tot això fa a la persona més valenta, segura de si mateixa i menys precipitada en les seves decisions i actuacions.

Per als que no tenim Fe en un Déu, tinguem més Fe en nosaltres mateixos i practiquem més sovint aquestes reflexions, i sense donar nos compte desprendrem bondat i amor al nostre entorn i segur que ens serà correspòs.

Que el 2010 sigui l'any que vam tornar a resar o fer les nostres reflexions cada nit abans d'anar a dormir.


Feliç any nou, un petó i bona nit a tots.