Estimats lectors, de nou un llarg parèntesis...aquesta vegada, però, injustificat. M'imagino que els diversos viatges a Lisboa i Porto durant el mes de desembre, el tancament de l'any a l'empresa, la ressaca del cava i els turrons, i aquests dies de gener, tant fredots com diria en Molina, planificant el nou any m'han apartat del blog i dels blogs que llegeix ho habitualment.
Fins avui, que he tornat a repassar l actualitat des de l'òptica del Isaac Peraire, les reflexions de l'amic Róger Parareda, les pel.lícules "fellinianes" del camarada Jordi Pey, deixant me transportar també per les sempre espectaculars fotos de la Montse Argercih, analitzant les descripcions introspectives de la Natalia de cal Perusa, i els escrits frescos de l'Ester Petita...i així un per un tota la llista dels blocaires de casa...
Tenia ganes d'explicar vos el viatge del passat més de gener a la capital d'Hungria, Budapest, que per questions de l'atzar també podria haver estat Pestbuda, doncs Pest era la ciutat a una banda del caudalós Danubi on s hi troba el Parlament amb la característica cúpula inspirada amb la del Vaticà, i Buda que s'eleva a l'altra banda del riu i representada per la Biblioteca Nacional (castell reial de Buda), cara a cara amb el Parlament, desafiantse cada dia que passa ,només separades per l'aigua del riu. I que cert dia a final del segle XIX es varen unir convertintse així en la segona ciutat més gran del Imperi Austrohungar després de Viena.
Durant 8 anys, un immigrant procedent de Colombia i interpret de l'embaixada del mateix país a Budapest, em va obrir les portes a totes les empreses que hi ha, o millor dit que hi havia en aquell temps, doncs la crisi i els últims 3 anys d invasions asiàtiques ho han arrasat tot, com si fós la sombra del cavall d'Àtila dels Huns, que per on trepitjava mai més hi tornava a creixer l'herba. I no faig aquesta comparació perquè sí, doncs Àtila, Rei dels Huns, tribu asiàtica possiblament de la zona de Mongolia, va recorrer i invair, fa més de 1500 anys, tot el que va trobar al seu pas fins arribar al mar negre, més de 10.000 kilometres, passant per Hungria i curiosament avui dia es en aquest pais que descendents d'aquesta tribu i que s'establiren en aquestes terres rera l'estela que deixava l'Assot de Déu, estan lluitant per a ser reconeguts com a una minoria ètnica. Més de 100.000 persones Descendents dels Huns viuen a Hungria i paisos veins.
Història i històries a part, Budapest és una ciutat totalment lligada a la cultura. Farcida de museus, Teatres, Auditoris, i també de locals de música profana on jo acostumo a perdrem hi durant les nits més bohèmies que un es pot imaginar. El centre de Pest, és una formiguer de pub's, bars, clubs amb un mateix denominador comú. "LIFE MUSIC". Bandes locals interpreten, com ningú més, amplis repertòris de tota la música que un pugui desitjar escoltar en aquella situació. Us recomano "oldmen pub". Qualsevol músic, toqui el que toqui no s'escapa d'haver passat pel conservatori superior de música. Aquesta particularitat forma parta del llegat que els hi deixà el periòde comunista (el socialisme també va tenir coses bones)!!! Per lo que ja us podeu imaginar com sonen aquests grups. de collonssss!!!!!!
Hotel Marriott. Just al costat del parlament (Pest). Habitació en la novena i penúltima planta, davant del danubi, convertint la gran vidriera de l'habitació en una postal de Buda. Tot el Castell de Buda il.luminat, reflexat en les turbolentes aigues del riu que sortegen les columnes del pont Margaret a l'horitzó..
Budapest, em té el cor robat. No us la perdeu....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada