Tessalònica (Grècia). 12 del migdia. Acabo d'aterrar procedent de Roma. (encara no hi ha vols directes diaris des de Barcelona. Jo vaig insistint amb el tema). 37ºC. Porto la maleta plena de jerseis i jaquetes d'entre temps. Comencem bé el viatge. Les pluges d'aquestes últimes setmanes al nostre país m'han jugat una mala passada. Tessalònica està al extrem nord del mar Egeu, a l'esquerra de les famoses 3 penínsules. Paisatge àrid. Sorprèn el cartell just sortir del aeroport "Welcome to Macedònia".
Us imagineu que d'avui per demà la província de Girona aconseguís una hipotètica independència sobre l'estat espanyol, i es convertís en un País ?? i donat que es troba en territori Català la fins ara província de Girona es passes a dir Catalunya. Capital ciutat de Girona. Com ens quedaríem la resta de Catalans ?? Doncs això és el que ha passat. Després de la vergonyosa guerra dels Balcans (vergonya per l'actuació lenta, tardia i escèptica de la Unió Europea, OTAN, EEUU..etc etc.. permeten aquella sàdica guerra civil) es va originar la dissolució de Iugoslàvia donant pas a totes les repúbliques actuals: Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Sèrbia, Montenegro i ara Kósovo, només falta Hercegovina que pugi al carro, i entre elles una Regió del sud-est de Iugoslàvia també se'n va segregar, i donat que aquella regió es trobava dins el territori macedoni ( Macedònia es un territori que compren part de Bulgària,Sèrbia,Grècia i Albània, amb una capital fàctica que és Tessalònica (Grècia)), varen optar per quedar se amb el nom de Macedònia capital Skopia.
Macedònia, com a regió extensa i multi racial, grecs,búlgars,albanesos i serbis (d'aquí ve el nom de les postres de macedònia quan barregem diferents tipus de fruita), sempre s ha sentit orgullosa de ser la pàtria de l’únic mortal que va arribar a ocupar un lloc entre els 12 habitants del mont Olimp. Alexandre Magne, fill de Filip Rei de Macedònia, que les seves conquestes el varen portar fins a Persia on va fundar la seva pròpia ciutat Alexandria (nord d'Egipte). La foto que encapçala aquest escrit es justament al jardí de casa del meu amic Yorgo Hatzilazaridis, Grec de la regió de Macedònia, en la població de Kavala, 200 km al est de Tessalònica, just després de les 3 penínsules. Aqui hi va néixer el pare d'Alexandre Magne. Mentres dinàvem després d'haver nos banyat a les aigües ja càlides del Egeu, m explicava que el nou estat de Macedònia s ha de dir Fyrom, en comptes de Macedònia. Son les sigles de "Formal Yugoslavian Republic of Macedònia". En aquest cas a ells ja els hi sembla be que s independitzin. Però actualment utilitzant el nom de Macedònia els deixen a ells orfes de pàtria.
El sol li va fer pujar la cervesa ràpid al cap a l'amic Yorgo, per lo que allò es va convertir en un petit meeting Pro-Grècia. Em dia que ells ens han ensenyat que es la democràcia, la filosofia, la Poesia etc. etc.. ja us ho podeu imaginar, i que mentres a Europa encara vivíem amb Cabanes de fusta ells ja construïen Temples de Marbre. Bé, com que tenia força raó en el que dia, jo l'anava deixant dir, però al final del discurs li vaig recordar que no s'oblidés també de dir ( ell que es considera tant mascle) que ells varen ser els primers "maricons" reconeguts oficialment de l'historia. No li va fer massa gràcia, però bé, és el que hi ha.
De Kavala, vaig volar fins a Atenes, on vaig acabar de passar la setmana al costat del Panagiotis. Calor, sol i molt de transit. Les jornades laborals, visitant clients per la zona del plaka, monasteraki, Sintagma, kolonaki sempre sota l'atenta mirada de l'imponent Partenon, des de la cima de l’Akropolis. Es una sensació molt especial treballar envoltat de tanta historia.
L'aigua del mediterrani fa que et sentis com a casa. Tan els grecs, com els italians, catalans i espanyols ens caracteritza el caràcter Llatí. Oberts, alegres, una mica exagerats, optimistes. A més l'home grec és l'home "guapo" per excel·lència. Alts, quadrats, expressions fortes amb uns nassos grans però molt rectes...bé paro que al final semblarà que hi començo a trobar gustet amb el tema. I evidentment la dona grega, aquestes faccions fortes també les té, per lo que al principi es una bellesa que no acabes d'entendre, després amb els anys t hi acostumes i la comences a apreciar fins al final que t’hipnotitza i et sens com l'Ulisses durant la seva odissea quan davant el cant de les Sirenes demanes als teus mariners que et lliguin al màstil del vaixell..i que sobretot no et deslliguin per res del món. !!!
Dies de feina, però sense oblidar les tan necessàries tertúlies de sobretaula, parlant d'una mica de tot. També us recomano el viatge. Començar pel Nord. (Tessalònica, Kavala i l'illa the Thassos), de camí cap al sud visitar Larissa i evidentment el mont Olimp..fins Atenes. Sense oblidar nos de les illes.
pd. el "perrea perrea" del chiquilikatre made by buenafuente sona a totes les emissores de radio gregues i programes de tv. Ara resultarà que els catalans a part de sardanes també fotem reggeton !!! Es que sóm uns crackss !!!
Una abraçada.
(( Next week toca Serbia. Tindrem una visió de la Guerra dels balcans des de el "bando" dels hipotètics dolents de la película. ))
6 comentaris:
Kaixo Manelet...
com sempre m'encanta que m'expliquis els teus viatges, ara però des del País Basc tan sols em queda llegir-los i aprendre'n!!que duri!!!
Un petonàs!!!
Agur!!
Anna
Primer de tot Felicitats pel primer any dins del club dels casats.
Com ja et vaig dir estava esperant el teu mini-reportatge del teu viatge al mòn Hel·lènic, tot el mistissime que té aquesta terra sempre m'ha enamorat, espero algun dia poder-hi anar i poder trepitjar els mateixos camins que fa tants segles van passejar-hi unes de les civilitzacions més importants, per mi, del món.
Gràcies Manel.
Petons!
Ets l'ambaixador pradenc al món.
Per molts anys!
Gràcies a tots pels comentaris. La veritat és que viatjar tant és cansat però et recompensa lo enriquidor que arriava a ser.
Isaac, tinc pendent el tema de Rusia. La veritat és que aquest tema dona per molt, però de veritat que tinc moltes ganes de parlar ne.
Per cert, aquest Grec, l'amic yorgo, va saltar el contrapàs a prats fa 2 anys !!!
vinga, una abraçada a tots !!!
Ei Manel!!
Aqui desde Leh (tibet indi), encara no he pogut quedar amb el Manesh,el dia que vaig arribar a Delhi vaig tenir problemes amb el telefon, espero que pugui ser el dia abans de marxar!!
Vaig estar pels paratges de Grecia fa un parell danys, i la veritat es que hi tornaria en qualsevol moment...
Perdo per les faltes, aqui falten la meitat de tecles...
Petons!!
Ai l’ÍTACA!!, quina terra!, terra per sonmiar,per veura els paissatges mediterranis tal com tú dius, desde Mikonos a Creta passant per Santorini amb les seves postes de sol, Patmos on diuen que Sant Joan va escriura els avengelis, a la península el Poloponès amb el jardí de oliveres a Epidaure i el anfiteatre amb la seva pecularitat sonora, Micenes on diuen hi ha enterrat Agamenón, Esparta la seva capital. Atenas amb els seus monumens de l’época clássica copiats per tots els paissos del mon occidental.
L’Acrópolis amb el Partenón simbol de la cultura del mon classic amb el templa Atenèa amb les famosses columnas cariátides. A l’explanada sota l’Acrópolis hi ha l’Ágora on hi havia hagut l’escola-universitat de l’époque on en Socrates amb els seu famòs alumna Platón pare de molta de la jurisprudencia que avui en dia es fa servir.
I les guerres? Espartans contra Atenienses cuan no amb els Troians, tots contra els atenienses, tenien les seves rivalitats però al fons els admiraven per la seva cultura i pensament.
I l’art? Els Atenienses amb les seves escultures evoquen la sensualitat amb la seva máxima expresió, no torna apareixa tanta sensualitat fins al renaixament, segles d’or de l’escola florentina amb la consequent influencia a tot Europa.
ITACA la tenim al cor, i també amb la música d’en LLACH.
Manel, descriu els teus viatges i fes fotos, que per ser ho fas molt be.
Publica un comentari a l'entrada