Bona nit estimats lectors,
“malgrat tot la vida continua”, esmentava en el passat post, i és el que us volia recordar aquest cap vespre.
Sembla que era ahir que engalanàvem l’arbre de Nadal , a principis de desembre, i en un tancar i obrir d’ulls el febrer ja ens ha atrapat, un mesot lletjot, tristoi i a sobre curt. El dia ja s’allarga, però el fred encara apreta, i als matins necessites 5 minuts més de temps per vestir te amb tota la indumentaria d’hivern, 5 minuts que tenen preu d’or quan estàs sota els llençols i una bona manta, i encara tens les cames enredades entre les cuixes calentes de la teva dona. Però això és la vida!! Això és estar viu!! Per lo que hem d’estar contents de poder baixar del llit, sentir el fred, i començar una nova jornada.
Ens ve un temporal a sobre que encara no en som conscients. Aquesta crisi econòmica tot just està al més d’octubre, tot i que alguns s’escarrassen en fer-nos creure que l’hivern ja ha passat i aviat tornaran les orenetes. En forma de resum breu i molt directe, veig la situació del nostre país a finals d’any amb un Paro aprox. Del 30%, el nostre sistema bancari “quebrat”, tenint que intervenir el govern per rescatar als principals bancs i caixes del país. Una intervenció que s’executarà a través de diners procedents de fons europeus. Infinitat de famílies que hauran perdut els pisos i cases, embargats per algun d’aquests bancs i caixes a l’hora també embargats per algun d’altre banc europeu. I a ser molt pessimista, fins i tot veig a una Unió Europea dins de 10 anys amb menys socis, i si per casa encara teniu alguna “rubia”, “duro” o bitllets de les antigues pessetes guardeu-los que pot ser encara ressuscitin.
Tot això us ho dic ara en 4 línees, i pot semblar precipitat i catastrofista, però és el resum del que pensen 3 gurus de l’economia mundial, i un humil servidor sobre el futur d’Espanya i evidentment de Catalunya. Desenes de formules econòmiques basades en el nostre PIB, nivell d’endeutament del país i de les administracions autonòmiques i locals, balança comercial, Índex de paro, situació financera “real” dels bancs i caixes (fins avui maquillada a més no poder), perspectiva empresarial i de negoci en el nostre territori, i evidentment considerant també les mesures més o menys encertades preses pel nostre govern, porten a les conclusions abans esmentades.
Però per fortuna nostra podem dir que malgrat tot la vida continua, i tot i considerar me optimista, perseguidor de somnis, cercador constant de noves alternatives i creador d’il•lusions, crec que és important que ens anem conscienciant de la que s’està coent. I només ens queda treballar, treballar i treballar, i evidentment gastar, gastar i gastar per que aquesta gran màquina anomenada economia capitalista no es pari.
Bé doncs, això és tot per aquesta nit, i de tot cor espero errem en les nostres prediccions. Per si de cas posa’t una segona manta aquesta nit doncs hi ha previsió de baixada de temperatures i millor no ens agafi desprevinguts.
Bona nit.
2 comentaris:
Em jugo un sopar La Primitiva que, malgrat tot la pesseta no tornarà. Ah i l'hauràs de pagar en Euros.
Bona nit Pere,
Gràcies pel comentari.
Crec que hi ha 3 opcions Pere:
Que siguem nosaltres mateixos que decidim desmarcar-nos del Euro, i així poder aplicar un política monetària més convenient a les nostres necessitats, devaluant quan ens interessi per fer més atractiva la nostra industria a la resta d'Europa i del món, i a la vegada tornar a ser un país barat per als turistes. Però llavors ja veure'm a quin preu paguem el Gasoil...??? ara encara sembla fora de context, però si el País s'ensorra, i anem veient com d'altres membres comunitaris ja és recuperen, llavors ja no semblarà tan “disparatat”. (Alemanya ja s'ha marcat un +0,7% de creixement en les últimes estadístiques, mentre nosaltres encara estem en números negatius -0.3%)
L'altre opció és que ens fotin al carrer, els alemanys i francesets. Aquesta passada setmana he estat per terres bàvares i un amic alemany que ronda els vuitanta em va dir que nosaltres els Llatins (referint-se als països que ens banya la mediterrània i el seu sol), i tots els d'altres països que estan en les mateixes altituds respecte l'equador, referint se a sud Amèrica i en aquest cas en concret en Haití, el sol ens ha mollejat a tots seguint un mateix patró, i em dia: "has vist les imatges de Haití?? només es veu gent fent cua per recollir aliments procedents d'ajuda internacional, i tothom seu esperant que algú vingui i els hi reconstrueix-hi tot el país." i continua:"...a Berlin, l'any 46, completament devastada i sense aliments ni cap tipus d'ajuda internacional ni rés de rés, hi havia totes les dones al carrer, retirant pedra a pedra les runes en que tot s'havia reduït, i sense saber quan tornarien a veure els seus homes (pares, fills o marits), la majoria reclutats a siberia o simplement baixes de guerra,van reeixir de la misèria econòmica, humana i sobretot moral doncs van ser els perdedors i a sobre avui encara ens resulta difícil desvincular el poble alemany del destructor i despietat moviment Nacista.
I l'última opció, i la que et salvarà de pagar-me el sopar, serà que imperi la calma, el sentit comú, i que de nou intentem unir les nacions europees a nivell econòmic i polític i que tots fem els deures que ens pertoquen.
Espero que la conillera resisteixi el vendaval per tal que amb molt de gust podem liquidar la nostra aposta!!!
una abraçada i fins aviat,
Manel
Publica un comentari a l'entrada