Entre Mamet i la Baras, tot sobrevolant el lluçanès.

Dijous 11 de Febrer. 6:50 de matinada. Aeroport del Prat. Nova Terminal. T1.

Ja fa uns mesets que funciona a ple rendiment i de moment sense queixes, al contrari. Fabulosa i majestuosa construcció faraònica, amb forma d’au, amb una organització interna, diria jo, que acaricia la perfecció. Vaja que em fa sentir orgullós tractant se del nostre aeroport. Abans de pujar a la nau haig de creuar tota la zona de mosaics prèvia a l’àrea d’embarcament, mosaics que ja han rebut alguna queixa (publicada a la vanguardia fa uns mesos), doncs al ser tant brillants, nous i de color negra actuen com a mirall i no cal que us expliqui la que s’organitza quan arriba una bellesa de l’est d’Europa amb les seves “minis” de vèrtig al més de Febrer, cames infinites i no continuo perquè ja sabeu on vaig a parar.

Una rèplica exacta de l’aeronau Blériot de tan sol 25 cavalls de potència lluïa enmig de la terminal. Justament ahir, 11 de Febrer feia 100 anys, que el pilot francès Julien Mamet va realitzar el primer vol complert en tot l’estat espanyol. I va ser justament aquí a les faldes de la muntanya de montjuic on va esdevenir. Un vol de 2 minuts va significar el tret de sortida de la nostra precoç història aeronàutica catalana o barcelonesa encapçalada per la figura de Josep Canudas.

Mirant per la finestra mentre ens enlairàvem, no vaig poder evitar d’imaginar me que en aquells mateixos aiguamolls, un mateix 11 de febrer de fa un segle el petit Blériot amb una estructura de fusta recoberta de tela de roba va irrompre en la tranquil•litat d’aquests mateixos cels encara verges llavors, i de nou va ser un moment emocionant. La forta tramuntana ,que ja ens havia anticipat el Molina, ens va obligar a prendre una ruta que feia anys no seguíem, direcció a la capital francesa. Encomptes de seguir el litoral mediterrani, vàrem sobrevolar Montserrat , Manresa i vem passar just per la dreta de Prats!!! Quin moment!!! Diria que el pilot es guiava pel traçat de la riera de Merlès, aigües amunt!!!! Es una sensació molt especial, quan sobrevoles el teu poble, i saps que just sota teu hi ha la teva casa, els teus pares i amics, m’imagino a punt de despertar-se, i voldries baixar la finestra i fotre un bon crit: “ eihhhh…bon dia familia!!!!“

De fet l’idea del post d’avui era de parlar-vos de l’entrevista que l’Amiguet li va fer a la gran Sara Baras (coreògrafa i intèrpret de dansa flamenca) que per fortuna l he pogut veure en un parell d’ocasions a actuar, que figurava a la contra de la Vanguardia d’ahir. La vaig llegir mentre sobrevolàvem els Pirineus i tal i com li vaig dir a mig matí al mateix Lluís Amiguet via telefònica, va ser fabulosa. I bàsicament volia compartir unes paraules que ella deia:

“El movimiento mas veloz es detenerse a tiempo” i “…con los años descubres que el sentido (ella es refereix al sentit del ball, i jo ho voldria transportar al sentit de la vida mateixa) no está en el ruido, ni en el taconazo ni en el grito; ni si quiera en lo que quieres decir, sino precisamente en lo que prefieres callar para que sean ustedes quienes lo adivinen. Y así lo vuelvan a vivir conmigo”. Això és “arte” !!!

com em dia el meu professor newyorkí de piano-jazz, Michael Grossman, “ durant la interpretació d’un tema musical se sent més un silenci que l’acord més fort i estrident que els teus dits puguin colpejar damunt les tecles del piano!! “

M’imagino que tots aquests missatges tenen alguna lectura que ens permeti aplicar-ho al nostre dia a dia. De nou us deixo coses per anar-hi relfexionant.

Bon cap de setmana a tots. Estimats lectors.