Aquest matí, de forma excepcional per a mi, m’he desplaçat en cotxe per anar a visitar a un client a la comarca del Vallès, i dic excepcional ja que el meu mitja de transport de treball sol tenir més de 4 rodes i un bon parell d’ales, doncs m’ocupo dels mercats internacionals. El fet està en que la situació m’ha permès d’escoltar les noticies de la radio mentre conduïa, cosa que sempre m’ha agradat i realment enyoro.
Catalunya Radio, amb en Fuentes al capdavant tractaven el tema de la Crisi des de l’òptica dels Autònoms. Entre els contertulians hi havia empresaris petits, grans i un membre que representava l’associació espanyola de treballadors en règim d’autònoms. Poques novetats, doncs tots ja sabem com està la cosa. Però en l’apartat de trucades externes on cadascú explicava el seu cas en primera persona, de sobte el Manel ha donat pas a una trucada des d’Olost de Lluçanès. Era una persona força coneguda per a mi, i crec que per a la majoria, i ha exposat el seu cas, però m’ha agradat com en un moment ha fet quatre números on tothom ha vist que en aquest País els comptes no quadren.
I diu: “ ..A Espanya som aproximadament 40 milions d’habitants:
10 milions de jubilats.
10 milions que encara son improductius, referint-se als menors d’edat, estudiants i de forma molt satírica ha mencionat que ell des dels 14 anys ja treballava i actualment fins als 35 anys encara som nens sota el paraigües dels pares. Vaja improductius.
5 milions a l’atur (cert, doncs 4 milions son oficials, però ningú compte tota la gent que està fent cursos per reinserció laboral que aquests immediatament ja no figuren a la llista de l’atur, i els que senzillament no tenen treball i no estan inscrits al Inem i es dediquen a fer “chapussillas i remiendos” per treure’s un sou).
9 milions entre funcionaris (3 milions de funcionaris. Comprovat a les dades oficials del 2009), gent de bancs i caixes, gestores, asseguradores, etc…(vaja que no aporten cap valor afegit al país).
I finalment ha dit Literalment: “ els 6 milions restants ens hem d’arrossegar per aguantar aquest País de 40 milions”.
Doncs, apreciat amic Olostenc o favet (com us diem a prats…sempre amb molt d’amor, doncs no cal que us mencioni quants pradencs durant el transcurs de l historia han acabat rendits als peus d’alguna formosa dama olostenca, i per lo que estem tots mig emparentats), primer de tot felicitar te per haver te manifestat, per haver alçat la veu, i sobre tot per haver passat comptes de la forma que ho has fet. De forma simple, ràpida i sense embuts. Igualment t’haig de dir que avui, tot això ho tindries que haver pogut anat a explicar al Congrés on part d’aquests 3 milions de funcionaris m’imagino s’han estirat inutilment de la corbata per tal d’arribar a alguna mena de pacte anticrisi, que ja comentarem els propers dies.
Bona nit a tots.
4 comentaris:
Manel, no he tingut el plaer de poguer escoltar aquesta trucada tot i que normalmen cada dia solc escoltar el matí a Catalunya Radio, però quina veritat que te aquest jove olostenc.
La cosa està realment fotuda i la veritat es que a curt-mig termini no se li veu pas solució. Jo et podria explicar unes quantes anècdotes sobre la gent que realment no són conscients del moment en que vivim, per exemple oferir feina a persones que estàn a l'atur i dir que si deixen l'atur ara hi perden diners !!!!
La hipoteca se'ls ha abaixat degut al mercat i no pensen que d'aqui a 2, 3 o 5 anys quan a europa els hi convingui tornaràn a pagar el que pagàven fa 1 any i mig.
Vaja bogeries d'aquestes per un tubo, però tothom es mira la butxaca si tenen 15 euros per anar al cine i menjar un entrepà al Mc Donals i la setmana que ve ja en parlarem.
Bé es una reflexió personal però crec que es diu bastant amb la realitat actual del país.
Res més que lo meu no es filosofar sobre economía.
Rep una cordial salutació i endavant amb el blog que segueixo amb entusiasme des del Lluçanès.
Atentament, Jordi Bruch (Músic solista el rei de la pista !!!)
Manel, si t'agrada escoltar les notícies dia a dia, et recomano que passis per les pàgines de podcast de les respectives ràdios, trobaràs explicat com tenir en mp3 cada dia (o cada quan vulguis) les notícies, les seccions o aquell programa que vols escoltar sempre però que mai ets a casa (la meva recomanació és "La competència" de RAC1). Llavors només és qüestió de passar-ho al reproductor d'mp3 i a gaudir-ne, siguis on siguis :-)
Ruben, un altre pradenc!
quimet!!! gràcies pel comentari. aquest favet que ja està entre la quarantena i la cinquantena va fotre els números de la vella, i en poca estona ho va deixar tot alcarit. Doncs si, el desconeixament de la situació real, fa que molta gent visqui en una mena de bombolla i que sembla que ni se'n terin que de la petacada que ens espera. Saps que deia avui també en fuentes, mentre m'afeitava: que les cases de putes de girona (no n hi ha major concentració, han passat de tenir el major número de clients de principi de més (que és quan es cobra la nòmina), a mitjans de més , que és quan es cobra el subcidi del Paro. ja veus. un altre expemple del que tu explicaves.
Amic Ruben, gràcies per la suggerència. ho faré. i escoltaré al Basté mentre em passejo alguna avinguda de Moscou, o algun poligon industrial de Tunisia!!! Records al teu brother que fa molt temps no veig, i una abráçada a tu que també fa una eternitat!!
Bones Manel,
Fa temps que et llegeixo, i avui m'he animat a escriure't un comentari.
L'Olostenc ha definit molt bé com esta el país, i entre tu i el Jordi l'heu clavat amb la manera d'actuar que tenim la gent: el que tenim a la butxaca ens ho rebentem i hi ha moltes persones que cobrant de l'atur, no vol treballar (al contrari també, evidentment). Amb això, sembla clar que faria falta una reforma de l'atur i sobretot donar suport a les pimes i emprenedors i que els que manen no ho deixessin en paraules.
Ja n'anirem parlant!!
Publica un comentari a l'entrada