(BSO: Leona Lewis. "homeless" - "yesterday" - "a moment like this")
( Estimat lector et demano que llegeixis pausat, deixant que la música tingui temps d'impregnar cadascuna de les paraules...Aquest escrit vol ser un petit homenatge a tots els que vareu decidir no fer el camí sols. Una carta d’agraïment que tots, algun dia, podríem escriure al nostre company de viatge, per tot el que ens ha donat, per tot al que ha renunciat, i per quan arribi el dia que les aigües s'omplin de fúria i junts tinguem que sortejar la tempesta, podem conduir la nostra barca a un port d’aigües tranquil•les. Fins que al final del viatge un s'adoni que no està sol, i que sempre hi ha hagut algú seguint de prop les seves petjades. Per tot això vull escriure aquestes línees. )
...a tots els que vareu decidir no fer el camí sols...
…a tu!!! company de viatge et vull dedicar aquestes paraules…, a tu!! amic incondicional que amb els anys et convertires en l’amant fidel, i finalment en l home de la meva vida, compromès, i pare dels nostres fills.
Per les mirades, transgredint l’innocència, que només a mi em dedicaves quan encara no havíem passat l’adolescència. Per les coses prohibides que escrivíem en aquelles cartes que ens cremaven a les mans. Les mateixes mans que amb el temps impregnaren de foc les nostres carns.
Per les nits infinites que vam compartir, ebris de promeses, desbordats per la passió. A tu!!! Musa meva…font d inspiració, que feres brollar melodies de la meva ment. A tu !!! que vas convertir la meva vida en un etern més d'abril i quan sense saber que dir em vas dir que m'estimaves.
Per tu, estimat meu, per haver me entregat la teva vida sense contrapartides. Per haver procurat per a mi i els meus. Per cada petó de bona nit, i per cada petó tots els nostres matins. Per abraçar les meves paraules quan no sabien on caure i per parlar me quan el silenci feia mal.
Pels fills que em donaràs..., pel fill teu que ja porto en el meu ventre...,per la família que un dia vam somiar seríem i que avui ja ens permet disfrutar dels fills dels nostres fills.
Si, a tu, amor meu. Per cada somriure que m'has regalat i per cada llàgrima que m'has confiat. Per tot això et vull agrair que encara estiguis al meu costat.
Pel mal que ens podrem fer el dia que el camí s'enfili. Per quan deixis de comptar amb mi, o finalment ens acabem oblidant. Per les llàgrimes malgastades. Per potser, massa d'hora, ja haver caigut en el pou de la monotonia i deixar de sorprendre’t cada dia com en un passat havia estat. Per deixar d'apreciar el teu cos nu, i no entendre que els anys ens han canviat als dos. Per això et demanaré perdó.
Hem deixat de córrer davant la vida. Ens ha atrapat, i de sobte m'adono que t'has acostumat a la meva absència i els sentiments deixen de ser tant clars i definits, i tinc por de que ja no sàpigues que és el que vols. Un vestigi del que érem és tot el que es reflexa en el nostre mirall trencat…
Però tinc fe en nosaltres i sé que encara hi som a temps. I és per això que t'escric estimada amiga, company, amant, espòs, mare dels meus fills...., per que ens ho mereixem. Tanta lluita junts ens ha fet valents. I prometo esperar-te a casa cada cap vespre quan tornis de la mar amb un plat de noves il•lusions a taula. No defallirem, i no pararem fins redescobrir-nos l'un a l'altre, i deixar que el vent ens empenyi cap a nous horitzons.
Dedicat a tu!! Company de viatge.
10 comentaris:
Gràcies, Manel, per aquestes paraules i per compertir-les amb nosaltres.
:*
Natalia, lectora fidel. t'agraeixo molt els comentaris.
saps? feia temps que pensava en escriure sobre aquest tema. Crec que el món de la parella ha sofert tant, que ens hem oblidat de la seva cara bona.
I es per això que volia recordar-me a mi mateix i a tots els que hem començat un viatge agafats de la ma d'algú més, que tenir un bon company de viatge es la cosa mes gran que a un li pot passar...i que val la pena de tant en tant recordar li i agrair li que simplement t'hagi escollit a tu per fer el camí junts.
fins aviat.
Manel
Impressionant, m'ha encantat...crec que mai una cosa tant misteriosa, plena d'intriga, sorpreses i daltibaixos com és la vida de parella, podria haver estat descrita més bé...
A vegades, penso, "demostres lo suficient, al teu company, que el respectes, hi confies, li agraeixes lo suficient, i que l'estimes?", automàticament tinc la resposta "si". Perquè m'ho demostren les mirades, els gestos, tot el què ell em dona es perquè jo tambè li dono, ( és recíproc) simplement pel respecte, la confiaça, l'agraïmen i l'estimació que ens tenim i donem l'un a l'altre.
És un tema, que pot donar per molt i es pot escriure millons de paraules i frases, que fan que el cor s'entendreixi pensant amb el teu company/a.
Un llibre que em va agradar i te'l recomano, potser ja l'has llegit: "Postdata t'estimo" de Cecilila Aher. És una novel·la, evidentment romàntica, però d'aquelles que toca fibra si et poses al lloc de la protagonista,... particularment a mi m'ha la va tocar, per això em va durar dos dies a les meves mans, me'l vaig empesar senser.
PD: mentres escriguis et llegiré ^^
:*
gràcies maria....
un petó i records per cal sevillano...i al R.
L'AMOR
Tot en l'amor s'emplena de sentit.
La força renovada d'aquest cor
tan malmenat per la vida, d'on surt
sinó del seu immens cabal d'amor ?
És, doncs, sols per l'amor que ens creixen
roses als dits i se'ns revelen els misteris;
i en l'amor tot és just i necessari.
Creu en el cos, per tant, i en ell assaja
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa
sol.licitud : així donaràs vida.
Miquel Martí i Pol
L’altre dia jugava amb un coixí a l'habitació de la mare, de sobte no sé perquè, al tocador de l’habitació hi havia un mirall, sens voler el toco hi al terra va anar ha parar, com pots imaginar, la reprimenda de la mare va ser de campionat. Pensa’n que l’havia disgustat en gran manera, sem va ocorre, que a lo millor podia fer alguna cosa amb el trencadís de vitralls.
Tenia una esfera que havia sigut un mapa mundi, vaig pensar, podria enganxar els vidrets amb cola a l’esfera i eixís podria ser un objecta de decoració. Mans a l’obra, hi vaig tenir molta feina però a la fi, passat uns dies tenia l’obre acabada, sens dir res la vaig posar a la sala d’estar, l’atzar va fer que un llumet del sostre, el seu raig de llum incidís amb diagonal amunt l’esfera.
Oh... casualitat..., l’esfera va quedar il•luminada de tal manera que reflexava raig de llums per tota la sala, a mes, hi havien trossets de vitralls que al trencar-se havien agafat la forme de prisma, a la qual la seva refracció descomponia el color forma’n l’arc de Sant Martí. Quina meravella!!!. La sala d’estar, havia canviat completament.
Quan la mare va veure l’obra que havia fet, de la trencadissa del mirall del seu tocador, hem va mirar i amb aquella mirada de mare, hem va perdonar.
Amb l’amistat, amb els companys, amb els nostres estimats, amb el company de la vida, qui alguna vegada no ha trencat el mirall..? com tu dius també, una vegada trencat “ara veiem un vestigi del que érem”. Penso també com dius “tanta lluita junts ens ha fet valents”. Crec que tens tota la raó, quan hi ha trencadissa, pensem, hi diem, “mai mes serà igual la nostre relació..!!”. Però, perquè no buscar una solució...? Si ens hem estimat, si hi ha agut una amistat sincera, si el està junts ens ha fet valents, del vitrall no hem podrem reconstruir un altre mirall igual, però si alguna cosa millor, que serà el retrobar-nos amb el perdó.
Amb voluntat i estima reconstruirem altre vegada l’amistat, el company o l’estimació perduda.
Hola Manel, preciós cant a l'amor... tens raó, cal recordar-ho més sovint i amb més intensitat: "és tan bonic que ell existeixi..."
Una abraçada!
Com m'ha agradat...
manel, ets un crac tio,fa uns dias recordaba las sesions de gitarra y armonica del teu pare a la terraza del frankfurt.mitjans dels 70, en aquella epoca jo escribia poesias d'amor,amistad,inquietuts,etc.
molts em dien que estaba boig.
una vegada a les festes del barri dels escura-osos,vaig recita un dels meus poemes d'amor, y el teu para em va venir a trobar i em va dir, nen m'has fet emocioná, amb tot aixo que tens a dintre aprofiteu i dona una mica de volta al teu estil de vida ets un tio molt sa.
de fet som parens de lluny amb la teva mara, per cert la pubilla mes guapa de prats pero de tros.
a partir d'ara penso lleguirte,dons escrius coses que em donen vida.
Gigi
Publica un comentari a l'entrada