Repúbliques bàltiques, Polònia...i aires d'esperança.

BSO. Opera: Tannhauser. Act I. Obertura. (R.Wagner)

Dilluns, 28 d’octubre.

Aeroport del Prat. De matinada… espectador privilegiat. Assegut a primera fila. Davant meu, a l’altre banda dels grans finestrals de la Terminal A, just a l’extrem oriental de la primera pista, el sol tímid s’atansa. La meteorologia ja ens ha anticipat fred i neu apropant se a casa nostra. A on jo vaig ja fa dies que hi ha arribat. No la neu, però si el fred. Sembla que una mà celestial vol que el viatge comenci de nou com un viatge de pel•lícula i ha deixat tot l’horitzó com un quadre impregnat de colors ataronjats i lilosos, intentant per un moment semblar se a una obra signada pel nostre esplèndid pintor i amic Jaume Sangrà. Sembla que el gran astre de foc escupi de la seva boca aus d’acer perfilant-les mentre s’aproximen al seu destí.

Pujant les escales de l’avió m’aturo al cap d’amunt, i fent un dels meus rituals preferits, m’aparto de la filera de gent, i durant uns segons deixo que el ventet fresc de l’alba m’ompli la cara de sensacions, amb la mirada perduda cap d’on prové aquest espectacle de la naturalesa, farcit de colors, que envolta les sortides de sol i amb l'obertura de Tannhauser de Wagner sonant als auriculars de l’Ipod acaba de convertir ho tot plegat en un espectacle totalment inesperat per als meus sentits a aquestes hores de matinada, quan el cos endormiscat encara lluita per sobreposar se al dia.

Em reconec afortunat de poder viatjar tan sovint, de descobrir constantment nous paratges, noves cares, pensaments diferents, d'altres canons de bellesa, cultures i tradicions, noves òptiques d’enfocar la vida i les coses que passen. En definitiva un enriquiment personal a nivell de vivences impagable i a la vegada senzillament meravellós.

Finalment surto de Barcelona, parada a Frankfurt (per reprendre forces) i cap a Tallin, capital d’Estònia, la Joia del Bàltic. Ciutat de compte de fades. Fa just 1 més que ja hi havia vingut per "aplanar" el terreny. Ara m hi esperen en Julius i en Nerius, que s'han passat les últimes 8 hores a la carretera per creuar les extenses planures que composen la geografia de les repúbliques bàltiques. Procedents de Kaunas (Lituània), atravessant tot Letònia i Estònia (al nord) sortejant llacs i llacunes, fins arribar a Tallin.

Fa 7 anys que treballo amb ells, en els mercats Lituans i Letons, però ara ens embarquem junts també en el país que representa la gran fàbrica dels països Escandinaus. Estònia, que a diferència de les altres dues repúbliques té una influencia totalment nòrdica. Actualment, la seva capital, ja es pot comparar amb qualsevol ciutat Finesa, Sueca o Noruega...ningú diria que varen viure dècades sota la batuta de la Rusia comunista. La seva llengua té un origen escandinau, i sona molt igual que el finès a diferència del lituà i letó que son de la família russa. Cap d'ells, però, no en vol saber rés ni de Rusia ni dels russos. Els varen tenir sotmesos molts anys. Massa anys apartats del mon occidental i amb un repressió absoluta. La Rusia de Lenin i Stalin va ser molt cruel...El sadisme de la segona guerra mundial i el nazisme van deixar a l'ombra les barbaries i les encara més nombroses matances que duren a terme tota la tropa comunista durant el procés de creació i d'existència de la gran Unió Soviètica, URSS. El "llibre negre del comunisme" xifra en 20 milions de morts per repressio durant el regim comunista rus. I un total de 100 milions entre tots els regims que han existit arreu del mon.

Assassinats pel comunisme:

Unió Soviètica................20.000.000
Xina......................... 65.000.000
Corea del Nord ................2.000.000
Cambodja .......................2.000.000
Africa ........................1.700.000
Afganistan.................... 1.500.000
Vietnam .......................1.000.000
Europa de l'Est ................1.000.000
Amèrica Llatina..................150.000

El genocidi comunista es un altre episodi negre de la nostra especie. I aquest encara no ha estat mai jutjat. Al contrari, doncs a la placa roja de Moscou encara hi presideix embalsamat des del seu mausoleu en Vladimir Illich Ulyanov àlias LENIN.

Tornant al bàltic, la majoria de gent sap el rus, fins i tot el jovent ja que molts d ells procedeixen de famílies d origen rus, i encara el parlen com a llengua materna.

El centre històric de Tallin et transporta a unes quantes centúries d'avui. Carrerons estrets, adoquinats, plens de tavernes tradicionals, amb una plaça majestuosa que t'acaba de posar en solfa. Com sempre i en busca de contrastos, després de sopar en un restaurant de cuina autòctona, varem mesclar nos amb tot el jovent de la ciutat en un concert de pop-rock de grups locals. Bona musica, i molta cervesa per fer passar el fred i trencar amb l'encara mes fred caràcter tancat dels estonians.

Un parell de dies laborals varen ser suficients doncs el país es petit i després de veure les 6 empreses mes importants vaig agafar un avio petit i atrotinat, i en una nit de llamps i trons vaig volar cap a Vilnius, capital de Lituània, fent parada a Riga.

Allà m hi esperava en Gerben, col•laborador de feina i bon amic holandès. Ell també acabava d arribar i després de sopar, donat que també toca la guitarra i fa les millors segones veus que mai m han acompanyat, ens varem assentar al piano de l'Hotel Crown Plaza de Vilnius, on hi estàvem hospetjats i en poca estona varem convertir el hall en un petit concert unplugged improvisat. Les delegacions bàltiques de l'empresa Ernst&Young es trobaven concentrades en aquest mateix hotel (jornades de conferencies i bàsicament molta festa, típic de les grans multinacionals), molt jovent, per lo que ells mateixos es varen encarregar de fer apagar les llums de la sala, i omplenar tota la tapa del piano de mitja cua d'espelmes, al voltant del que tots ja s hi havien assentat i creant així una atmosfera idònia per acabar d'amanir un altre nit inoblidable.


També us recomano que visiteu la ciutat de Vilnius. Els lituans son molt mes oberts i alegres. Per cert el pròxim any serà la capital cultural d Europa, per lo que es una bona ocasió per visitar la. (us aconsello volar fins a Vilnius, i després en cotxe anar pujant fins a Riga i finalment Tallin. Un cop allà hi ha dues opcions. Ferri cap a Hèlsinki (Finlàndia), o portar el visat rus al passaport, i entrar a Rusia i anar a la Fabulosa ciutat de Sant Petersburg).


El pròxim dia al mati, com era d esperar ens vam trobar de nou amb tota la delegació d'E&Y esmorzant al restaurant de l'hotel...i ens dedicarem tots plegats un petit aplaudiment en homenatge a la nit anterior. La veritat es que se'l l mereixien mes ells que en Gerben i jo, ja que no van parar de cantar, ballar i proposar desenes i desenes de cançons durant tota la vetllada...que va acabar a altes hores...

Jornada de reunions per Vilnius, amb despedida emotiva a l'aeroport del Julius, el Nerius i en Gerben, que volava cap a Amsterdam i jo cap a Varsòvia on tenia l'altre vol de conexio que em portaria cap a la també ciutat polonesa de Poznan.


Allà m hi esperava la família Krazevski, clients i amics de fa 8 anys, i després d'aclarir els temes importants sobre la feina, varem sopar a casa seva. Sempre s agraeix un sopar a casa. La vida d hotels, avions i restaurants acaba sent tan freda que el que un mes desitja es tornar a casa per estar amb la família, i es per això que de tant en tant un sopar familiar a casa d els clients es la millor opció.

Evidentment tots aquests països estan tocats per la crisi. La majoria dels seus bancs estan re-finançats per d altres bancs privats europeus, per lo que també tenen l aixeta tancada. Tots envegen el nostre país per al sol, el clima mediterrani i el menjar, per lo que dins el que cap no ens podem queixar, ja que en aquests països de veritat que no es viu tan bé com al nostre, per molts diners que un pugui tenir.

No vaig tenir temps ni d escalfar els llençols del llit, doncs tenia el vol a quarts de sis de la matinada, per lo que a quarts de quatre, encara a plena nit, em va trucar el conserge de l'hotel per avisar me que ja tenia el taxi esperant a la porta.

De nou, Tannhauser als auriculars, vol cap a Munic i finalment l'ultim spring fins a Barcelona, fins a casa.

...i bé, tot això us ho explico assentat en una de les tombones de la terrassa de l habitació de l'hotel a l illa grega d'Astir, just davant d'Atenes, al final de l avinguda Posidonios, a prop de Cap sunion. On hi estic passant aquesta setmana després d haver tornat del bàltic. Mentre el mateix sol que ens va acompanyar el dia de la partida ara ens regala de nou un cap vespre preciós, enfonsant se dins les aigües de l'egeu a l'horitzó. Avui es dimecres 5 de novembre i Sembla que el món s ha revelat encontra la tirania i encontra si mateix. Acabo de presenciar en directe pel canal de la CNN el discurs del nou president electe dels Estats Units d'Amèrica en el parc de Chicago. Desenterrant de nou les paraules que descrivien el somni que fa mes de 40 anys va tenir Martin Luter King i m ha transmès serenitat, confiança, humanitat, i sobretot il•lusió. M he emocionat, reacció que fins avui encara mai m'havia provocat cap discurs polític.

Un dia, després del viatge al Marroc, us parlava que confiava en la capacitat de les persones de saber diferenciar en un futur als líders que mes ens convenen a tots plegats per fer d aquest mon un lloc digne on poder viure i conviure tots plegats, i sembla que així ha estat. Espero que aquest sol no es cansi de nosaltres i que arribi el dia que es pugui sentir orgullós de donar nos llum i en difinitiva de donar nos vida.

Una abraçada a tots.