Festa major, blogs i la gran familia pradenca....

Ja fa un parell de setmanes que vaig tornar de Sèrbia, però la festa major del poble i tot el que comporta no m han permès trobar el moment per escriure la crònica. Per lo que espero pròxima setmana estigui a punt. Abans de rés vull saludar a tota la gent que per sorpresa meva m’han fet saber, durant aquest cap de setmana, que segueixen aquest blog. (pep batriu, esther mill, m angels de cal murcion, xavi castany, adriana perez i mama, pere vila, jimmy cruells ...) La veritat és que creia que aquests blogs només els llegíem els mateixos blocaires....

Ha estat emocionant de nou tornar a tocar el contrapàs tot i la tristesa que sents el dia dels Elois, quan a quarts de dues del migdia intentes imaginar te tot el que està passant al poble assentat a l’oficina de Barcelona. Tal i com el recent estrenat alcalde deia en la presentació del programa d’actes de la festa major, es un símptoma que patim tots els pradencs que treballem a fora del poble. Nostàlgia, tristesa, impotència. De veritat que és una putada!!! Amb la imaginació , vas seguint tot el programa de la jornada (rellotge en ma). Passacarrers, contrapàs, vermut a la fassina, tertúlia a la ombra d’algun arbre sota Sant Sebastià mentres pugen cavalls i ases...i tot això des de la distància..

Varem comptar amb el Marçal Roca i el meu cosí Joan, que aquest any ja en feia 21 que tocàvem el contrapàs des de que junt amb el Peptio Cirera i el meu pare van muntar l’escola de música. Quina sort !!! no sabeu lo impressionant que és tocar el contrapàs. El ball de 4 (que la roser ja es va assegurar que tothom ho tingués clar) té una melodia infinita, preciosa, impossible de memoritzar, però un cop ets a la plaça, el foc i la gent t’empeny a tocar sense parar i evidentment tocant sense partitura. Els dits van apretant cadascuna de les clavilles de l’instrument de forma automàtica.

Es un orgull poder tocar aquesta música per a la gent del teu poble. Gent que t’estimes. Som una gran família. Aquesta es la riquesa dels pobles. Espero que aquests blogs ens ajudin a unir nos cada vegada més tots plegats. I ens faci més bons a tots, i ens permeti trencar amb els tòpics que envolten els pobles en quan a rivalitats, enveges, abusos de poder ... Hem crescut tots junts. Hem jugat tots en els mateixos carrers. Els nostres avis ja jugaven junts a l’equip de futbol, i els nostres pares sortien junts per les festes majors de la comarca fa 40 anys. No és això una gran família ?. Hem d’estar orgullosos de la nostra gent que destaca en qualsevol camp, cultural, esportiu, professional, artístic, i ens hem de donar suport els uns als altres. Hem de començar a deixar l’orgull a casa, i aprendre a rectificar i demanar perdó quan toqui. I que lo important és que el poble i la seva gent vagi endavant, des de l'equip de govern (ajuntament, oposicio inclosa ) o des de qualsevol de les iniciatives privades a nivell d’associacions, entitats o personals. Com ja li vaig dir al roger parareda en un comentari al seu blog,(( Ser pradenc son aquelles "pessigolles" a l'estomac, quan fas el revolt de les escombraries, i un parell de corbes més amunt apareix el teu poble. T'estimes les pedres, els arbres, les cases i els carrers, i evidentment la gent.)) Es una sensació que no te la questiones. Senzillament: "... la sents o no la sents ..."



Una abraçada a tots !!!! en especial als que la sentiu.

HELLAS. Una petita Odissea per les terres d'Alexandre Magne i els Déus de l'Olimp.

Tessalònica (Grècia). 12 del migdia. Acabo d'aterrar procedent de Roma. (encara no hi ha vols directes diaris des de Barcelona. Jo vaig insistint amb el tema). 37ºC. Porto la maleta plena de jerseis i jaquetes d'entre temps. Comencem bé el viatge. Les pluges d'aquestes últimes setmanes al nostre país m'han jugat una mala passada. Tessalònica està al extrem nord del mar Egeu, a l'esquerra de les famoses 3 penínsules. Paisatge àrid. Sorprèn el cartell just sortir del aeroport "Welcome to Macedònia".

Us imagineu que d'avui per demà la província de Girona aconseguís una hipotètica independència sobre l'estat espanyol, i es convertís en un País ?? i donat que es troba en territori Català la fins ara província de Girona es passes a dir Catalunya. Capital ciutat de Girona. Com ens quedaríem la resta de Catalans ?? Doncs això és el que ha passat. Després de la vergonyosa guerra dels Balcans (vergonya per l'actuació lenta, tardia i escèptica de la Unió Europea, OTAN, EEUU..etc etc.. permeten aquella sàdica guerra civil) es va originar la dissolució de Iugoslàvia donant pas a totes les repúbliques actuals: Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Sèrbia, Montenegro i ara Kósovo, només falta Hercegovina que pugi al carro, i entre elles una Regió del sud-est de Iugoslàvia també se'n va segregar, i donat que aquella regió es trobava dins el territori macedoni ( Macedònia es un territori que compren part de Bulgària,Sèrbia,Grècia i Albània, amb una capital fàctica que és Tessalònica (Grècia)), varen optar per quedar se amb el nom de Macedònia capital Skopia.

Macedònia, com a regió extensa i multi racial, grecs,búlgars,albanesos i serbis (d'aquí ve el nom de les postres de macedònia quan barregem diferents tipus de fruita), sempre s ha sentit orgullosa de ser la pàtria de l’únic mortal que va arribar a ocupar un lloc entre els 12 habitants del mont Olimp. Alexandre Magne, fill de Filip Rei de Macedònia, que les seves conquestes el varen portar fins a Persia on va fundar la seva pròpia ciutat Alexandria (nord d'Egipte). La foto que encapçala aquest escrit es justament al jardí de casa del meu amic Yorgo Hatzilazaridis, Grec de la regió de Macedònia, en la població de Kavala, 200 km al est de Tessalònica, just després de les 3 penínsules. Aqui hi va néixer el pare d'Alexandre Magne. Mentres dinàvem després d'haver nos banyat a les aigües ja càlides del Egeu, m explicava que el nou estat de Macedònia s ha de dir Fyrom, en comptes de Macedònia. Son les sigles de "Formal Yugoslavian Republic of Macedònia". En aquest cas a ells ja els hi sembla be que s independitzin. Però actualment utilitzant el nom de Macedònia els deixen a ells orfes de pàtria.

El sol li va fer pujar la cervesa ràpid al cap a l'amic Yorgo, per lo que allò es va convertir en un petit meeting Pro-Grècia. Em dia que ells ens han ensenyat que es la democràcia, la filosofia, la Poesia etc. etc.. ja us ho podeu imaginar, i que mentres a Europa encara vivíem amb Cabanes de fusta ells ja construïen Temples de Marbre. Bé, com que tenia força raó en el que dia, jo l'anava deixant dir, però al final del discurs li vaig recordar que no s'oblidés també de dir ( ell que es considera tant mascle) que ells varen ser els primers "maricons" reconeguts oficialment de l'historia. No li va fer massa gràcia, però bé, és el que hi ha.

De Kavala, vaig volar fins a Atenes, on vaig acabar de passar la setmana al costat del Panagiotis. Calor, sol i molt de transit. Les jornades laborals, visitant clients per la zona del plaka, monasteraki, Sintagma, kolonaki sempre sota l'atenta mirada de l'imponent Partenon, des de la cima de l’Akropolis. Es una sensació molt especial treballar envoltat de tanta historia.

L'aigua del mediterrani fa que et sentis com a casa. Tan els grecs, com els italians, catalans i espanyols ens caracteritza el caràcter Llatí. Oberts, alegres, una mica exagerats, optimistes. A més l'home grec és l'home "guapo" per excel·lència. Alts, quadrats, expressions fortes amb uns nassos grans però molt rectes...bé paro que al final semblarà que hi començo a trobar gustet amb el tema. I evidentment la dona grega, aquestes faccions fortes també les té, per lo que al principi es una bellesa que no acabes d'entendre, després amb els anys t hi acostumes i la comences a apreciar fins al final que t’hipnotitza i et sens com l'Ulisses durant la seva odissea quan davant el cant de les Sirenes demanes als teus mariners que et lliguin al màstil del vaixell..i que sobretot no et deslliguin per res del món. !!!

Dies de feina, però sense oblidar les tan necessàries tertúlies de sobretaula, parlant d'una mica de tot. També us recomano el viatge. Començar pel Nord. (Tessalònica, Kavala i l'illa the Thassos), de camí cap al sud visitar Larissa i evidentment el mont Olimp..fins Atenes. Sense oblidar nos de les illes.

pd. el "perrea perrea" del chiquilikatre made by buenafuente sona a totes les emissores de radio gregues i programes de tv. Ara resultarà que els catalans a part de sardanes també fotem reggeton !!! Es que sóm uns crackss !!!

Una abraçada.

(( Next week toca Serbia. Tindrem una visió de la Guerra dels balcans des de el "bando" dels hipotètics dolents de la película. ))