dimecres, 7 de maig del 2008

Una Cançó de bressol en clau de BLUES...

Ja havia parlat algun dia de la famosa hora de les bruixes dels nadons (7-8 de la tarda, abans del bany previ a fer nones...)Doncs la setmana passada, durant aquesta fatídica hora, que els nadons no paren de plorar sense cap raó, li vaig dedicar a la Valentina, aquesta improvització de blues, que trenca amb l'esquema habitula d'acords C7, F7, G7 i entremitg el C7 (do sèptima) i el F7 (fa sèptima), intercalo unes floritures (D,E, Eb) que ja m he apuntat pel futur. la podeu escoltar a ella plorant, jo tocant com puc, i al final plors i més plors...

(intento afegir l'arxiu de so...però dona error. és un arxiu de win. si algú sap com fer ho, que m ho expliqui i podrem escoltar el blues)...

6 comentaris:

Roger Parareda ha dit...

Seré un fidel d’aquest nou espai a la xarxa, un bloc més en una llista que no deixa de créixer. Quan estigui treballant, segur que trobaré el moment de passar-me i distreure-me’n uns minutets, als mateixos que deixaré de ser productiu però bé, segur que valdrà la pena.

Ja fa algun dia de Mark Knopler i el seu sopar previ...aquests vespres de bon temps de Barcelona estan demanant una altre “cita” a crits (amb “el de la Ford” et convidarem...)

Cuidat i un petonet a la nena. Quan sigui més gran li explicaré que un servidor va començar a “sortir de festa” per anar a concerts de Quintissano amb el seu pare a l’escenari...

Manel Bartrons ha dit...

si senyor Róger....sobretot amb l'accent tancat sobre la o !!!!

llavors quedo a l espera de la vostra proposta nocturna !!!

una abraçada crackkkk

Anònim ha dit...

Ei Manel!
Ahir a la nit en plena Jam Session pradenca el Parareda i el Noguera em van convidar a entrar al teu blog, i aquí em tens!!
Molt bé, cada dia més!
Ho anirem seguint...

Un petonàs!

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

alsdkjf ñlkj
probes

Anònim ha dit...

Eis Manel!!!!!!!

Jo també he arribat aquí 'de la mà' del Parareda! Amb el descobriment del de l'Argerich ja som uns quants que ens aventurem a obrir un bloc.

Ja sé que és molt redundant, però ho crec fermament. Això dels blocs m'encanta. Et fa estar aprop d'allò que tens lluny. Siguis on siguis. Un moment de relax a la feina, un moment de distenció en estones buides, poder expressar opinions, o simplement aportar alguna cosa... és igual!

és FANTÀSTIC!

Res, haurem d'anar pensant en fer un sopar blocaire! jaja o quelcom per l'estil...

apa, molta sort!!!!!!!!!!!!!! i una abraçada!!!!!!!!

Isaac