Bulgària. La gran desconeguda.

Plòvdiv(Bulgària)
9:30AM. divendres 16 de maig.

Surto del Hotel Maritza, propietat del mafiós n1 de la ciutat, qui a part de regentar 6 hotels amb els seus respectius casinos es dedica a endolcir una mica la vida de tot el País a traves de la única fabrica de sucre búlgara que també posseeix. Pobre de l empresa estrangera o local que intenti introduir sucre al país. No es recomanable.
He passat la setmana instal•lat a la 7 planta d aquest hotel. Ell viu a la 12 planta. Cada mati quan surto em trobo amb tot el seu sequit de seguretat personal. 8 "machotes" vestits de negre, que passen les estones netejant les llantes dels 4 cotxes de súper luxe que te aparcats a l entrada. Precisament avui, estrenava un esplèndid Rolls Royce descapotable, dins el que l esperaven dos angelets que feien joc amb l àngel, aquest de plata, emblema de la marca britànica i que encara no entenc on anaven a aquelles hores tan emperifollades....a lo millor mes que marxar, tot just tornaven de la festeta de la nit anterior. Tot plegat massa contrast amb els Dàcia romanesos i Lada russos que circulen pel carrer.

...he deixat enrere aquesta ciutat industrial al sud de Bulgària, propet de la frontera turca i grega, per dirigir me al aeroport internacional de Sofia. El tema esta en que el vol sortia a les 12 del migdia, i he aterriçat a Barcelona quasi a les 6 de la tarda.(un vol directe cobriria el trajecte en 2,5 hores). Coses de no viure a la capital. Espero que amb l obertura de la nova terminal del Prat ( per cert una obra d art. Roger queda pendent que un dia d aquests ens en donis el teu punt de vista arquitectònic) guanyem vols directes a mes destins. He volat des de Sofia 2 hores fins a Munich...i allà esperar hora i mitja i tornem hi...airbus 320 2 hores mes i cap a casa. Hem sobrevolat el Montblanc ( els pilots de Lufthansa tenen el detall d indicar desde quina banda de l'avió es pot veure el magnífic "pedrusc" que sobresurt de les infinites piques encara blanques que composen els Alps).

Bulgària es un país preciós. La gent molt entregada, tot i que sempre una mica desconfiada al principi. La primavera ja fa dies que hi ha esclatat. l autopista que em porta de retorn a Sofia avança entre el riu Maritza i les majestuoses serralades Pirin i Rhodope a continuació( son una petita ramificació al final de la gran serralada dels Balcans ). El sud del país no te res d envejar a la paisatgística de Suïssa.


Les ganes de tornar a casa contrasten amb la tristesa que et queda quan has de dir adéu a totes les persones amb qui has passat aquests dies de feina, però també amb moltes estones de tertúlia mentres sopem en algun tiburi del centre històric de la ciutat,parlant de l historia del seu país, de l economia actual després del seu ingrés el gener del 2007 a la UE (encara no ho tenen massa clar. creuen que nomes els hi ha aportat un encariment del cost de la vida, i per tant pèrdua de competitivitat de la seva industria lleugera envers a la gran oferta asiàtica que ho esta arrasant tot.)... però aquest pessimisme s esvaeix ràpid després de beure una mica de rakia o una mica massa, i amb un grup de gitanos...però gitanos dels de veritat, cosins germans dels Carmona, dels Flores i companyia...que no paren de tocar i cantar cançons zíngares, gitanes ... aquesta zona balcànica te una gran riquesa folklòrica. Tenen un dens repertori de balls tradicionals (precisament ahir vam sopar acompanyats d un grup professional de ball..que no va parar en tota la vetllada). La música segueix un patró rítmic 7/8. es impossible portar el ritme de la forma que estem acostumats. es com que mesclis un compàs de 4/4 amb un de 3/4 (vals)alternant los contínuament. Ho vaig aprendre l any passat durant el casament d uns amics a Sèrbia, en una petita població a tocar amb el nou estat de Kosovo. El banquet el van fer al restaurant del poble, que tenia una sala molt gran, com si fóssim a cal Santiago. Doncs imagineu vos el restaurant de la fonda i en comptes de 5 fileres llargues de taules, ni poseu 8...lo que equival a mes de 400 persones atapeïdes...una banda de músics (tipo la xaranga de la festa major, nomes que amb una tuba potentíssima fent de baix ) tocant sense parar tot l àpat, i cada tres per quatre, tothom s aixecava i tots agafats de les mans ballant una espècie de contrapàs...experiència UNICA !!!!


Tots aquest països que estan vivint el Post-Comunisme no només segueixen el patró en la música. Per desgracia tots, començant per la Mare Pàtria Russia, estan envoltats d una corrupció brutal. Tot va començar alguns dies abans de la caiguda del talo d acer ,amb la privatització de totes les empreses fins llavors estatals i que de forma a vegades camuflada i d altres descarada varen anar a parar a mans de tots el fills, gendres i amics dels dirigents del partit comunista. A continuació d enmig de la població, empobrida i sentint se estafada ideològica i econòmicament, varen aparèixer una nova classe, que avui coneixem com les MAFIES. Curiosament tots esportistes d elit de la zona URSS. En aquella època de transició, en uns països on no hi havia de res, on ningú tenia contactes al exterior i menys parlava idiomes, nomes els esportistes d elit, tenien contactes al exterior i evidentment al interior, parlaven idiomes, podien confiar entre ells ja que portaven molts anys competint junts, i van començar a organitzar els seus propis negocis. negocis i les seves pròpies lleis i els seus propis cossos de seguretat.

En el cas de Romania, varen ser els esportistes de "lluita lliure" els que varen agafar la batuta. S els reconeix pel lòbul de les orelles. tots el tenen danyat degut a la practica d aquest esport, per lo que els hi queden les orelles completament inflades. Nomes dir vos que els principals propietaris de confeccions tèxtils que visito a Romania tenen les orelles així de deformades.

Tornant a Bulgària, Miroslav, el gerent i gran amic meu de l empresa que distribueix els meus productes va ser campió d Europa de gimnàstica acrobàtica (modalitat molt estesa en els països del est). Un altre exemple que justifica el que us venia dient. M'explicava que aquestes màfies es varen organitzar per combatre els abusos de poder que patien dels ex caps comunistes després del canvi al principi dels 90, però que a posteriori i va haver qui va encaminar els seus negocis des la legalitat (com es el seu cas) i els qui van optar per altres negocis (armes, drogues i prostitució) i mètodes (extorsions, assassinats, ....) que son les Màfies a les que ens referim actualment.

La veritat es que aquest tema dona per molt, per lo que millor ho deixem aquí, i de mica en mica, ja l anirem perfilant.

De totes maneres us recomano que visiteu Bulgària. Varna (mar negre), Pleven, Ruse (a la ribera del Danubi a la frontera amb Romania), I el sud del País (Sofia, Plovdiv).

Be amics, d'aquí una setmana tocarà la península Hel•lènica, de nord a sud...així que fins aviat.

Petons.