Amor amical al facebook.

Bon nit estimats lectors,


Com més m’aficiono a l'art d’escriure i transmetre amb la paraula més m’imposa la fulla en blanc. Una mena de sensació vertiginosa em paralitza les mans i la ment vol dir però els mots no flueixen. I com més vols expremer les idees per tal que la primera paraula brolli més opressiones l’ànima i l’ inspiració s’esvaeix.

De nou, temptes el repte d’encarar te a la temuda pàgina nua, però aquesta vegada sense masses pretensions, i senzillament deixes que els dits corrin lliurement sobre les tecles vestint la fulla de paraules encadenades que acaben essent un reflex que conté les intencions que originalment un volia transmetre. Un moment d’inspiració.

Quan més le busques més t’esquiva, i quan simplement l’evites, és llavors quan apareix amb la mateixa delicadesa que “ el verso cae al alma como al pasto el rocio”, descrit per Pablo Neruda en un dels “veinte Poemas de amor i una canción desesperada”.

Avui, l’inspiració m’ha trobat dispers i per això m’ha visitat, I m’ha permès reconiexer entre la multitud un moment de tal delicadesa i tendresa que vull compartir amb tots vosaltres.

Un parell de missatges entre antics companys d’escola, després de 20 anys, desitjant-se un feliç dia d’aniversari. L’Enric i el Benet, amics que ens hem retrobat enmig de les controvertides xarxes socials. Jo no he pogut deixar passar aquest moment per alt.

********************************************


Enric.

Amic del sac de sal, amic d’amics..et desitjo un feliç dia! Encara que de vegades no se’m noti o no t’ho sàpiga demostrar vull que sàpigues que sempre estàs present, en el meu dia a dia, en el meus pensaments, a través de aquesta eina social, a través de profunds sentiments. T estimo Benet.



Benet.

Estimat Enric, sobren les paraules, així que te les diré aquesta tarda. Me n'alegro molt, que tornem a parlar!! Un petó ben fort! Jo també t'estimo. :)



Manel.

no puc evitar interposar me en les vostres declaracions d'amor amical. Us coneixo als 2, i m'han emocionat les teves paraules Enric. des de fa una temporada que jo també utilitzo aquest terme amb els que jo anomeno amics de l’ànima. La paraula estimar no està reservada a les nostres donzelles i mares. Crec que també és necessari que els bons amics ho sàpiguen. Benet, moltes felicitats pel “cumple” i per la sort de tenir amics que et puguin dir que t’estimen sense embuts!!!.
Una abraçada als 2. (enric, petons per l’anna).



Marc.

cullons nois que maco...
Per molts anys Benet!!!Així fa gust...


Enric.

Ostres Manel! quina alegria obrir el facebook i veure tres notificacions del gran Manel Bartrons. Moltíssimes gràcies per les teves paraules, ens coneixem tots tres des de fa molts anys i mai deixem de sorprendre'ns, els uns als altres. Recordo amb un somriure els moments del PIVE en els que hi apareixeu vosaltres dos, moments melancòlics que ens fan ser com som i qui som. Manel, i on el tens aquest bloc?

***************************************
( continuarà….)

Amor amical, paraules que he robat al professor de l’ànima, Sr. Mas, i que avui me les faig meves per des d’aquí animar-nos a tots a també dir més sovint t’estimo als amics a qui de veritat ens uneix aquest sentiment. La cançó que sona es "against the wind" ( encontra del vent ), que a vegades s'hi ha d'anar,... a vegades per necessitat, a vegades per a ser diferent, a vegades per trencar amb la rutina, i a vegades senzillament per a ser ÚNIC.


Bon cap de setmana a tots.

10+10+5+9+6= 40 Milions

Aquest matí, de forma excepcional per a mi, m’he desplaçat en cotxe per anar a visitar a un client a la comarca del Vallès, i dic excepcional ja que el meu mitja de transport de treball sol tenir més de 4 rodes i un bon parell d’ales, doncs m’ocupo dels mercats internacionals. El fet està en que la situació m’ha permès d’escoltar les noticies de la radio mentre conduïa, cosa que sempre m’ha agradat i realment enyoro.

Catalunya Radio, amb en Fuentes al capdavant tractaven el tema de la Crisi des de l’òptica dels Autònoms. Entre els contertulians hi havia empresaris petits, grans i un membre que representava l’associació espanyola de treballadors en règim d’autònoms. Poques novetats, doncs tots ja sabem com està la cosa. Però en l’apartat de trucades externes on cadascú explicava el seu cas en primera persona, de sobte el Manel ha donat pas a una trucada des d’Olost de Lluçanès. Era una persona força coneguda per a mi, i crec que per a la majoria, i ha exposat el seu cas, però m’ha agradat com en un moment ha fet quatre números on tothom ha vist que en aquest País els comptes no quadren.

I diu: “ ..A Espanya som aproximadament 40 milions d’habitants:
10 milions de jubilats.
10 milions que encara son improductius, referint-se als menors d’edat, estudiants i de forma molt satírica ha mencionat que ell des dels 14 anys ja treballava i actualment fins als 35 anys encara som nens sota el paraigües dels pares. Vaja improductius.
5 milions a l’atur (cert, doncs 4 milions son oficials, però ningú compte tota la gent que està fent cursos per reinserció laboral que aquests immediatament ja no figuren a la llista de l’atur, i els que senzillament no tenen treball i no estan inscrits al Inem i es dediquen a fer “chapussillas i remiendos” per treure’s un sou).
9 milions entre funcionaris (3 milions de funcionaris. Comprovat a les dades oficials del 2009), gent de bancs i caixes, gestores, asseguradores, etc…(vaja que no aporten cap valor afegit al país).
I finalment ha dit Literalment: “ els 6 milions restants ens hem d’arrossegar per aguantar aquest País de 40 milions”.

Doncs, apreciat amic Olostenc o favet (com us diem a prats…sempre amb molt d’amor, doncs no cal que us mencioni quants pradencs durant el transcurs de l historia han acabat rendits als peus d’alguna formosa dama olostenca, i per lo que estem tots mig emparentats), primer de tot felicitar te per haver te manifestat, per haver alçat la veu, i sobre tot per haver passat comptes de la forma que ho has fet. De forma simple, ràpida i sense embuts. Igualment t’haig de dir que avui, tot això ho tindries que haver pogut anat a explicar al Congrés on part d’aquests 3 milions de funcionaris m’imagino s’han estirat inutilment de la corbata per tal d’arribar a alguna mena de pacte anticrisi, que ja comentarem els propers dies.

Bona nit a tots.

Entre Mamet i la Baras, tot sobrevolant el lluçanès.

Dijous 11 de Febrer. 6:50 de matinada. Aeroport del Prat. Nova Terminal. T1.

Ja fa uns mesets que funciona a ple rendiment i de moment sense queixes, al contrari. Fabulosa i majestuosa construcció faraònica, amb forma d’au, amb una organització interna, diria jo, que acaricia la perfecció. Vaja que em fa sentir orgullós tractant se del nostre aeroport. Abans de pujar a la nau haig de creuar tota la zona de mosaics prèvia a l’àrea d’embarcament, mosaics que ja han rebut alguna queixa (publicada a la vanguardia fa uns mesos), doncs al ser tant brillants, nous i de color negra actuen com a mirall i no cal que us expliqui la que s’organitza quan arriba una bellesa de l’est d’Europa amb les seves “minis” de vèrtig al més de Febrer, cames infinites i no continuo perquè ja sabeu on vaig a parar.

Una rèplica exacta de l’aeronau Blériot de tan sol 25 cavalls de potència lluïa enmig de la terminal. Justament ahir, 11 de Febrer feia 100 anys, que el pilot francès Julien Mamet va realitzar el primer vol complert en tot l’estat espanyol. I va ser justament aquí a les faldes de la muntanya de montjuic on va esdevenir. Un vol de 2 minuts va significar el tret de sortida de la nostra precoç història aeronàutica catalana o barcelonesa encapçalada per la figura de Josep Canudas.

Mirant per la finestra mentre ens enlairàvem, no vaig poder evitar d’imaginar me que en aquells mateixos aiguamolls, un mateix 11 de febrer de fa un segle el petit Blériot amb una estructura de fusta recoberta de tela de roba va irrompre en la tranquil•litat d’aquests mateixos cels encara verges llavors, i de nou va ser un moment emocionant. La forta tramuntana ,que ja ens havia anticipat el Molina, ens va obligar a prendre una ruta que feia anys no seguíem, direcció a la capital francesa. Encomptes de seguir el litoral mediterrani, vàrem sobrevolar Montserrat , Manresa i vem passar just per la dreta de Prats!!! Quin moment!!! Diria que el pilot es guiava pel traçat de la riera de Merlès, aigües amunt!!!! Es una sensació molt especial, quan sobrevoles el teu poble, i saps que just sota teu hi ha la teva casa, els teus pares i amics, m’imagino a punt de despertar-se, i voldries baixar la finestra i fotre un bon crit: “ eihhhh…bon dia familia!!!!“

De fet l’idea del post d’avui era de parlar-vos de l’entrevista que l’Amiguet li va fer a la gran Sara Baras (coreògrafa i intèrpret de dansa flamenca) que per fortuna l he pogut veure en un parell d’ocasions a actuar, que figurava a la contra de la Vanguardia d’ahir. La vaig llegir mentre sobrevolàvem els Pirineus i tal i com li vaig dir a mig matí al mateix Lluís Amiguet via telefònica, va ser fabulosa. I bàsicament volia compartir unes paraules que ella deia:

“El movimiento mas veloz es detenerse a tiempo” i “…con los años descubres que el sentido (ella es refereix al sentit del ball, i jo ho voldria transportar al sentit de la vida mateixa) no está en el ruido, ni en el taconazo ni en el grito; ni si quiera en lo que quieres decir, sino precisamente en lo que prefieres callar para que sean ustedes quienes lo adivinen. Y así lo vuelvan a vivir conmigo”. Això és “arte” !!!

com em dia el meu professor newyorkí de piano-jazz, Michael Grossman, “ durant la interpretació d’un tema musical se sent més un silenci que l’acord més fort i estrident que els teus dits puguin colpejar damunt les tecles del piano!! “

M’imagino que tots aquests missatges tenen alguna lectura que ens permeti aplicar-ho al nostre dia a dia. De nou us deixo coses per anar-hi relfexionant.

Bon cap de setmana a tots. Estimats lectors.

Hoy Viernes comienza la crisis: 10 razones para creerlo

Estimats Lectors, us adjunto un escrit molt interessant i que està en la línea del que anem parlant últimament. Autor: Cristóbal Cervantes

"Creo que hoy viernes comienza la crisis de verdad en España. Pienso que esta crisis es una crisis sistémica, pero ahora voy a centrarme en la situación actual española. A continuación os expongo las noticias y sus fuentes de información que me han llevado a extraer esta conclusión:

1- La Bolsa española ha caído casi un 10% en los últimos 7 días, el principal banco de inversión del mundo.

2- Goldman Sachs, recomienda desde hace unos días vender la deuda española, para “protegerse ante un posible impago de la misma”:

“Goldman Sachs considera que una de las ocho mejores inversiones del año 2010 en el mundo puede ser la compra de seguros para protegerse del riesgo de impago de la deuda pública que emite el Gobierno español.”

3- Deutsche Bank lo mismo:

“Los inversores deberían comprar deuda pública irlandesa a 10 años y vender la deuda española”. Es la recomendación de Deutsche Bank, que considera que Irlanda tiene menos deuda que vender en lo que queda de año y sus exportaciones podría ayudar a su economía a crecer con mayor rapidez.”

4- La prensa económica de referencia internacional habla desde hace días abiertamente de la posibilidad de suspensión de pagos de España.

5- Hoy se va a hacer pública una reforma del sistema de pensiones para gastar menos, algo impensable hasta hace unos meses.

6- También hoy se va a saber el dato de la EPA del cuarto trimestre de 2009, las cifras de paro que va a dar seguramente van a asustar, el martes se hace público el dato del paro registrado en Enero, con una previsión del propio ministro de trabajo de 100.000 nuevos parados, y unos días después el gobierno anunciará una reforma laboral, algo también impensable hasta hace poco, pero probablemente hoy viernes sea el día clave, además de conocerse los datos del paro de la EPA y la reforma de las pensiones, el gobierno va a actualizar sus previsiones sobre el déficit público del año pasado y las proyecciones de futuro, la última actualización de esa previsión se hizo hace 6 meses y el gobierno creía que iba a acabar el año con el 8% de déficit, ya han reconocido que va a ser superior, pero el dato definitivo puede hacer temblar la economía española.

7- Hoy el consejo de ministros tiene previsto aprobar un plan para reducir el gasto público en unos 50.000 millones, y estos son palabras mayores.

8- En el Foro Económico de Davos se habla de que España es un problema para la zona euro, incluso se le cita como contraejemplo.

9- También hoy más de 12 millones de españoles, trabajadores y pensionistas, van a comprobar en sus nóminas que le han subido los impuestos, por efecto de la eliminación de la reducción de 400 euros, incluso muchos van a cobrar menos que el año pasado.

10- La Asociación de promotores ha reconocido hace unos días que no puede pagar los más de 300.000 millones de euros que le debe a la banca, que sumado a los más de 400.000 que la banca española tiene que devolver entre este año 2010 y 2012, da un panorama muy difícil para los bancos y cajas españoles.

Desde que comenzó la fase de precrisis, el gobierno español y los demás han aplicado "anfetaminas" al sistema para que siguiera avanzando, ahora que que se acaban los estímulos fiscales y comienzan los recortes de gasto veremos como la crisis se agudiza cada día más.

Cristóbal Cervantes "

Crec que és important que tots siguem conscients de la realitat que estem vivint.


Salut a tots.

Malgrat tot la vida continua.

Bona nit estimats lectors,
“malgrat tot la vida continua”, esmentava en el passat post, i és el que us volia recordar aquest cap vespre.
Sembla que era ahir que engalanàvem l’arbre de Nadal , a principis de desembre, i en un tancar i obrir d’ulls el febrer ja ens ha atrapat, un mesot lletjot, tristoi i a sobre curt. El dia ja s’allarga, però el fred encara apreta, i als matins necessites 5 minuts més de temps per vestir te amb tota la indumentaria d’hivern, 5 minuts que tenen preu d’or quan estàs sota els llençols i una bona manta, i encara tens les cames enredades entre les cuixes calentes de la teva dona. Però això és la vida!! Això és estar viu!! Per lo que hem d’estar contents de poder baixar del llit, sentir el fred, i començar una nova jornada.

Ens ve un temporal a sobre que encara no en som conscients. Aquesta crisi econòmica tot just està al més d’octubre, tot i que alguns s’escarrassen en fer-nos creure que l’hivern ja ha passat i aviat tornaran les orenetes. En forma de resum breu i molt directe, veig la situació del nostre país a finals d’any amb un Paro aprox. Del 30%, el nostre sistema bancari “quebrat”, tenint que intervenir el govern per rescatar als principals bancs i caixes del país. Una intervenció que s’executarà a través de diners procedents de fons europeus. Infinitat de famílies que hauran perdut els pisos i cases, embargats per algun d’aquests bancs i caixes a l’hora també embargats per algun d’altre banc europeu. I a ser molt pessimista, fins i tot veig a una Unió Europea dins de 10 anys amb menys socis, i si per casa encara teniu alguna “rubia”, “duro” o bitllets de les antigues pessetes guardeu-los que pot ser encara ressuscitin.
Tot això us ho dic ara en 4 línees, i pot semblar precipitat i catastrofista, però és el resum del que pensen 3 gurus de l’economia mundial, i un humil servidor sobre el futur d’Espanya i evidentment de Catalunya. Desenes de formules econòmiques basades en el nostre PIB, nivell d’endeutament del país i de les administracions autonòmiques i locals, balança comercial, Índex de paro, situació financera “real” dels bancs i caixes (fins avui maquillada a més no poder), perspectiva empresarial i de negoci en el nostre territori, i evidentment considerant també les mesures més o menys encertades preses pel nostre govern, porten a les conclusions abans esmentades.
Però per fortuna nostra podem dir que malgrat tot la vida continua, i tot i considerar me optimista, perseguidor de somnis, cercador constant de noves alternatives i creador d’il•lusions, crec que és important que ens anem conscienciant de la que s’està coent. I només ens queda treballar, treballar i treballar, i evidentment gastar, gastar i gastar per que aquesta gran màquina anomenada economia capitalista no es pari.

Bé doncs, això és tot per aquesta nit, i de tot cor espero errem en les nostres prediccions. Per si de cas posa’t una segona manta aquesta nit doncs hi ha previsió de baixada de temperatures i millor no ens agafi desprevinguts.

Bona nit.

Massa d'hora...

De nou notícies catastròfiques ens han colpejat cos i ànima. De nou hem perdut una persona propera. De nou massa massa massa….d’hora!! Crec que sobren les paraules, però la llunyania i les circumstancies m’obliguen a escriure.

Filla d’una família que respecto profundament, germana d’un amic estimat del meu cercle íntim, esposa i mare de també amics del poble que ara deixa orfes, però que sens dubte ens deixa a tots un llegat en forma d’exemple de lluita, de ganes de viure, de superació constant, de caure i tornar se aixecar, i que a tots ens servirà de lliçó per afrontar els dies veniders ja que malgrat tot la vida continua.

Jordi, ja saps que la inesperada noticia em va sorprendre en terres llunyanes, motiu per el que no he pogut estar més a prop teu aquests dies, però comparteixo amb tu i tota la teva família la tristesa i el dol.

Una abraçada sincera i molts ànims a tota la família Bou i Noguera.