(Banda Sonora: Lacrimosa-Requiem.W.A.Mozart/Quinta de G.Mahler.BSO de "Muerte en Venecia")
De sobte em trobo de nou davant la pantalla del ordinador, mirant me a mi mateix, amb el globus terraqui a les meves mans, i em dic que com és possible que hagin passat 3 mesos des de l'última vegada...La resposta està en el sol d'agost, i la frenètica activitat després de les vacances. Més viatges, nous projectes empresarials, i part també a la Valentina. La veritat és que ja ho trobava a faltar.
Ja han quedat enrere el Rick, el Sam, la Ilsa i en Vicktor Laszlo, però els tindré sempre a la memòria després d'aquella experiència a Casablanca i tota la correspondència que varem compartir tots plegats aquí al bloc. Va ser fantàstic. Gràcies.
Ha estat un Estiu de Relax total. Dies de sol i platja pel baix Empordà, migdiades infinites, sopars amb família i amics, disfrutant dels menjars i vins que ens dona la nostra terra (els millors del món), havaneres i molta tertúlia de sobre taula...
També vaig passar un dies a la meva estimada Moscú, precisament durant el conflicte de Geòrgia. On vaig poder viure de molt a prop i des d'una nova òptica, la que jo anomeno "la gran partida d'escacs". Per una banda un jugador concret i definit. Els Estats Units d'Amèrica, i tot el que significa. Liberalisme econòmic acarnissat. Donant pas a la cosmètica financera, que ens ha enganyat a tots plegats, ells inclosos. Amb totes les seves empreses d'armament amb fam de guerra, doncs tenen els polvorins plens fins a vessar d'un arsenal amb data de caducitat. I el president de torn (en concret el republicà) amb obligacions, doncs ja us podeu imaginar quines empreses financen les seves campanyes electorals. I a l'altre banda del taulell, els dolents de la pel•lícula: el món àrab, el comunisme, Rússia i països pro-rusos, en Chavez i companyia... i bé jo diria que la resta del món. Pregunta obligada. A quina banda juguem nosaltres ? la fins ara indecisa, innocent i fràgil Unió Europea ?
El conflicte de Geòrgia torna a ser un peó en joc. No oblidem que els USA ja l in van rebatre un fa pocs mesos. En aquest cas, era el peó de Kosovo. Tot el món va veure claríssim que els pobrets kosovars es tenien que despendre de la renaixent i pròspera Sèrbia (país pro-rus), i aconseguir la seva independència. Ara kosovars i albanesos ja poden anar agafadets de la mà, com els 2 països més pobres i miserables d'Europa. Això si, tindran una flamant ambaixada nord americana amb la seva bandera onejant barres i estrelles en algun carrer de Prístina. Amb aixo no vull dir que estigui en contra de l'independència de Kosovo, només vull ressaltar que els americans fan i desfan sempre d'acord als seus interesos.
I ara resulta que Ossetia del sud no té dret a la seva independència. Si ens basem en l’Historia, tants drets tindria Ossetia com Kosovo a reclamar una independència. Llavors, perquè s'empenyen ara els americans a donar suport al "titella" d'en Saakashvilli, president de Geòrgia(format als USA) negant l'independència a Ossetia? L’exèrcit rus està present a les fronteres geogràfiques (no polítiques) entre Ossetia del sud i Geòrgia des de la caiguda del taló d'acer, quan les ex-repúbliques soviètiques es varen segregar de la URSS i Geòrgia es va independitzar arrossegant la ex-provincia russa de Ossetia del sud ( Va ser un dels típics regals que durant el període comunista es feien els líders entre ells. Rússia va regalar a Geòrgia aquella província. Capricis del poder. Però els ciutadans sempre es van sentir russos). Per això l’exèrcit rus es va quedar en aquella zona per pacificar la guerra civil que s havia encetat, als principis dels 90, doncs els Ossetes del sud no volien que una frontera els separés dels seus germans de Ossetia del Nord.
Rússia se sent amenaçada constantment. Polònia i l'escut antimíssils, amb en Yuschenko (pro-occidental) presidint Ucraïna, tot i l’intenta d’assassinar-lo enverinat i ara amb la coalició (pro-russa) liderada per la Yulia Timoshenko intentant de nou pujar a la presidència, però ara de forma legal i sense verí pel mig. A Sèrbia (pro-russa) se li ha escapat la regió de Kosovo, on ja podran aterrar avions militars nord americans ben aviat. I en Saakashvilli fent de les seves a Geòrgia (pro-americans).
(petita anotació. Tots sabem que als Estats Units, el partit republicà es caracteritza per tenir poca paciència a l'hora d'engegar campanyes militars. L'electorat nord americà és molt més exigent que l'europeu. La gent es canvia de camisa quan fa falta o interessa, per lo que arribar a la Casa Blanca no és fàcil, i quan s'aproximen eleccions això es converteix en una arma per als candidats electes. Que va passar aquest estiu?? el dia abans d’inaugurar els jocs olímpics? Les estadístiques situaven a Obama (demòcrata) en una lleugera avantatge sobre el seu adversari Republicà. Que va fer en Bush per assegurar una altre candidatura republicana? Animar a Geòrgia a atacar les posicions russes "pacificadores" (terme que s'utilitza per anomenar la presencia militar americana a l'Irak o Afganistan) que des de fa més de 15 anys controlen les zones conflictives a Ossetia del sud (dintre territori Georgià). Amb l'esperat contraatac desmesurat rus provocant així una crisi diplomàtica com feia temps no havíem viscut. En Sarkozy va haver de deixar a la pobre Carla unes quantes nits soleta amb la seva guitarra...i avions cap a Moscú i cap a Tblisi. Finalment es va tornar a parlar de la Guerra Freda !!!! Objectiu aconseguit!!! Els nord americans, davant de condicions hostils en el món ho tenen molt clar. Votar Republicans !!! Una altre jugada d'escacs. Semblava que Bush es tornava a sortir amb la seva.)
Però ells mateixos varen caure en el seu parany!!! Mentres la gent parlàvem de la guerra freda, i freda perquè si els russos tallen l'aixeta del gas o el petroli ens fotrem de fred aquest hivern a Europa, les bases que sostenen aquest taulell varen cedir. CRISIS !!!! Crack !!! Crash!!! se’ns ha vist el llautó a tots plegats. Tot aquest conflicte, que semblava podia ser el principi de la 3era guerra mundial, es va esfumar. Qui se’n recorda ja dels Ossetes, d'Abhassia, d'en Saakashvili, de la guerra freda ???
M'avergonyeixo de la nostra espècie. Tota aquesta partida d'escacs s'està jugant damunt d'una muntanya de bitllets de dòlars, embrutats d'or negre, i el més trist, tot plegat banyat amb sang d'innocents...i que una petita espurna ha convertit en un foc que simplement ho ha cremat tot. Els pilars dels capitalisme s'han enfonsat, no per que sigui un mal sistema, sinó pel mal us que n'hem fet. Com sempre l'ambició, l afany de poder i d'acaparar riquesa farà pagar justos per pecadors.
Els comunistes i pro-comunistes es riuen de nosaltres ara. Els governs han d'intervenir per salvar el sistema amb diners públics. Diners que aportem cadascú de nosaltres pagant els nostres impostos. I a sobre, i el més trist, és que darrera d'aquesta crisi hi ha els nostres estalvis en perill, estalvis de la mateixa gent treballadora i honrada que tributem cada més. Ara, gràcies a aquestes intervencions, necessàries, de rebot totes aquestes entitats financeres, que ningú els hi va demanar comptes aquests últims anys de bonança quan no paraven de refregar nos a la cara, a primera pàgina dels diaris, els milers de milions que guanyaven cada any,(diners que cadascun dels mortals els hi pagàvem a través dels interessos de les hipoteques i crèdits.....)ara continuaran treballant, i cobrant nos interessos astronòmics, i tots els directius, consellers delegats i presidents continuaran posant se la corbata cada matí per anar a presidir els bancs i entitats financeres que representen la més gran estafa econòmica de l’historia de l'humanitat.(Per exemple, el President del Deutsche Bank guanyava fins avui 14 milions d'euros anuals per presidir aquest banc. 2.330 milions de pessetes...Vergonyós. Aquests personatges no son propietaris de cap banc ni empresa, son treballadors directius, i s'assignen aquests sous. Està en tràmit d'aprovació que tots els bancs que hagin rebut finançament públic després d'aquesta crisis no podran pagar sous superiors als 500.000 eur anuals als seus directius).
I ja per acabar i tornant a la pregunta obligada. Nosaltres no som espectadors d'aquesta partida. Està clar que la Unió Europea fins avui hem estat asseguts en la mateixa banda del taulell d'escacs que els nord americans. I per tant també ens enfonsem en la crisis financera, hem estat incapaços fins avui d'agafar el timó d'aquest món. Sembla que finalment comencem a imposar nos. Tot i que no ens enganyem. No és el mateix que Europa s'alci per sobre dels americans, a que els americans s'ajupin davant d'Europa, cosa que passa ara.
Sigui el que sigui, està clar que el sistema capitalista, crec, és el que s'ha de seguir, però sota una intervenció (control) dels governs, doncs s'ha demostrat que fins ara no ho hem fet bé. Avui dia els rics son cada dia més rics i els pobres més pobres, el sistema financer s'ha enfonsat,i ara rebrà les consequències l'economia real, la que ens afecta directament a tots.( El PARO !!!)
Però tot encara no està dit. En aquesta partida només hi jugava la meitat de la població del globus. Xina (comunista) i India, quasi l'altre meitat, estan d'espectadors. L'actual fàbrica del món capitalista que tard o d'hora també es pronunciarà. I en concret Xina, que posseeix la meitat dels dòlars circulants....podrien comprar la meitat de les empreses nord americanes en un matí...i llavors ???
Tot va començar a Egipte, després Grècia, Roma, Europa, Estats Units....Qui serà la pròxima potencia que liderarà el món ??? ...Xina...???
Espero que la Unio Europea aprengui dels errors comesos fins ara, que a partir d'avui ens consolidem com a potencia que som, i sapiguem poscionar nos millor en totes les situacions que ens ensperen, que de ben segur no seran fàcils.
Sort a tots...
